El Pont d'Arcalís al País dels Pirineus

L'anècdota és ben coneguda entre els amants del folk: Malvina Reynolds i Pete Seeger van quedar meravellats en saber que Andorra era un petit Estat sense exèrcit i li van dedicar una cançó el 1962. Sembla que alguns anys més tard, Seeger va anar al país pirinenc i la seva visió bucòlica va topar amb una realitat menys amable. En tot cas, Andorra no té exèrcit, i que duri. Però sí que té una antiga cançó que es diu "Les armes de la nostra nació" on –seguint un esquema narratiu habitual en la cançó d'arrel popular arreu dels Països Catalans– es repassen els vicis i defectes dels habitants de cada poble andorrà.

"Les armes de la nostra nació", que podeu escoltar a EDR com a avançament del nou treball d'El Pont d'Arcalís, és una posada al dia d'aquesta peça tradicional. Com en bona part del disc, l'escriptor pirinenc Albert Villaró (premi Josep Pla 2014) ha col·laborat amb el grup i ha estirat el fil de la lletra popular afegint-hi duaners, rotondes, pàrquings, túnels, cotxes de gran consum, policies i lladres...

A pesar del que pugui semblar de vegades, Andorra és molt més que esquí, comptes bancaris i tabac de contrabando. Jordi Fàbregas, integrant d'El Pont d'Arcalís, explica que "a Andorra no s'ha trencat el fil de la música i la cultura popular". Bona prova d'aquesta afirmació és una altra de les cançons del nou treball, el "Contrapàs d'Andorra", enriquit amb un gran treball d'arranjaments per part de Jordi Macaya. Altres cançons del disc, com "Les noies de moral distreta" o "La sota de bastos", tenen aquell to picant i burleta de la música popular més genuïna.

 
El nou repertori, cuinat a l'Escola Folk del Pirineu d'Arsèguel, sonarà a la propera Fira Mediterrània de Manresa. El Pont d'Arcalís hi actuarà el dissabte 11 d'octubre al Teatre Conservatori (20 h). A més de les noves cançons, un dels punts d'interès és escoltar una de les grans acordionistes del país, Cati Plana, que no només és una extraordinària intèrpret, sinó que en molts aspectes representa la continuació de la feina que Artur Blasco, un dels fundadors d' El Pont d'Arcalís i gran divulgador de la música pirinenca, ha estat fent durant anys. "Després que Blasco deixés el grup, que el seu lloc l'hagi ocupat la Cati és el millor que ens podia haver passat", assegura Fàbregas . El bateria mataroní Joan López , en substitució de Quim Soler , és l'altre jove músic que s'ha incorporat al grup, que es completa amb Jordi Fàbregas (guitarra i veu), Tito Pelàez (tarota, flauta i flautí) i Jordi Macaya (viola i tarota). De tota manera, Blasco no deixarà de col·laborar en el nou treball del grup pirinenc. Ho farà en el que ja és tota una tradició de la discografia del grup: una nova variant de les contestatàries "Cobles del Peirot", un repertori transversal i popular que travessa els Pirineus, que Artur Blasco ha anat recopilant per masos i pobles, i que sota el títol "El Peirot d'Andorra" tindrà el seu espai en el nou treball d'El Pont d'Arcalís.