Mourn Foto: Arxiu Mourn
EDR: Què pretén Mourn?
Mourn: Pretenem gaudir del que fem i fer-ho durant el temps que sigui possible. Al principi vam començar la Jazz i la Carla per qüestió d'espontaneïtat, i en el moment en què ens vam plantejar de gravar un disc vam començar a tocar amb l'Antonio (amic de la Jazz des dels 12 anys) i la Leia (germana petita de la Jazz). Com que vam veure que funcionàvem bé junts, així va quedar la formació del grup.
EDR: Us heu sentit la ment de caramel o de candidesa i voleu trencar amb l'estat adolescent?
M: Sí que és veritat que sembla que vulguem trencar amb l'estat adolescent, però tampoc és això. La nostra música és una via fàcil i especial per expressar la ràbia que sentim.
EDR: Quanta foscor ("Dark Issues") i misèria ("Misery Factory") cap en les vostres cançons?
M: No tanta, en realitat. Componem quan volem sentir-nos millor i descarregar tensions i mals rotllos, però encara que la lletra o la música siguin fosques, el resultat és esperançador. És el que ha aconseguit fer-nos sentir millor.
EDR: I/o quants referents? sou més de clàssics com Patti Smith, d'escenes com l'indie-rock o el grunge, o de noms més moderns i d'última tendència com... vosaltres direu?!
M: De tot una mica, en aquest aspecte no ens tanquem. Els grups que més ens agraden porten vint anys o més tocant, i n'hi ha que encara toquen i van traient coses noves i n'hi ha que no, però el reconeixement que tinguin o el rodatge que portin no és el que ens mou. Ens agrada la música sincera i real.
EDR: En quins formats consumiu o viviu la música?
M: Normalment escoltem música en digital, en CD i via Itunes, Spotify, Bandcamp... Si tinguéssim on reproduir vinils n'escoltaríem més, però no és el cas. El que ens agrada i el que podem escoltar fàcilment són cedés.
EDR: El fet que no us produeixi Ramon Rodríguez (The New Raemon) i ho faci Lluís Cots és buscat? ...o, preguntat d'una altra manera, en Ramon hi ha posat el nas d'alguna manera? Se li ha demanat opinió (per editar amb Sones) o només és el pare de dos membres i ja està?
M: No és buscat, és el que vam veure que ens aniria millor, perquè coneixem en Lluís des de fa temps i sabem que el que fa ho fa molt bé. Sones van ser els primers que ens van fer cas i es van interessar per nosaltres, i a més ens sembla un segell molt bo, amb un equip molt bo. Ens tracten molt bé i treballar amb ells és fàcil i satisfactori. El que ens dóna el nostre pare són bons consells, perquè ell ja fa molts anys que treballa en això i sap com va el tema. Sap dir-nos si anem bé o si hem de vigilar amb alguna cosa. És un suport molt gran, que ens anima a fer les coses i que també ens manté amb els peus a terra.
EDR: Soneu molt bé. Creieu que és perquè heu mamat la música i n'heu estudiat des de ben menuts?
M: Pensem que el disc té el so que té perquè està gravat en directe i reflecteix la nostra manera de tocar i de fer les cançons. El fet d'enregistrar-lo així hi ha aportat molta frescor i sinceritat. Escoltem música des que vam néixer, tots quatre hi tenim una relació estreta des de molt petits. L'Antonio fa molts anys que toca la bateria; la Leia va anar a l'escola de música de Cabrils quan tenia deu anys i des de llavors que toca el baix; la Carla és autodidacta completament i fa uns quatre o cinc anys que toca la guitarra pel seu compte, i la Jazz va fer classes de bateria dels tretze als disset i des dels quinze que va aprenent a tocar la guitarra pel seu compte.
EDR: El fet que no us produeixi Ramon Rodríguez (The New Raemon) i ho faci Lluís Cots és buscat? ...o, preguntat d'una altra manera, en Ramon hi ha posat el nas d'alguna manera? Se li ha demanat opinió (per editar amb Sones) o només és el pare de dos membres i ja està?
M: No és buscat, és el que vam veure que ens aniria millor, perquè coneixem en Lluís des de fa temps i sabem que el que fa ho fa molt bé. Sones van ser els primers que ens van fer cas i es van interessar per nosaltres, i a més ens sembla un segell molt bo, amb un equip molt bo. Ens tracten molt bé i treballar amb ells és fàcil i satisfactori. El que ens dóna el nostre pare són bons consells, perquè ell ja fa molts anys que treballa en això i sap com va el tema. Sap dir-nos si anem bé o si hem de vigilar amb alguna cosa. És un suport molt gran, que ens anima a fer les coses i que també ens manté amb els peus a terra.
EDR: Soneu molt bé. Creieu que és perquè heu mamat la música i n'heu estudiat des de ben menuts?
M: Pensem que el disc té el so que té perquè està gravat en directe i reflecteix la nostra manera de tocar i de fer les cançons. El fet d'enregistrar-lo així hi ha aportat molta frescor i sinceritat. Escoltem música des que vam néixer, tots quatre hi tenim una relació estreta des de molt petits. L'Antonio fa molts anys que toca la bateria; la Leia va anar a l'escola de música de Cabrils quan tenia deu anys i des de llavors que toca el baix; la Carla és autodidacta completament i fa uns quatre o cinc anys que toca la guitarra pel seu compte, i la Jazz va fer classes de bateria dels tretze als disset i des dels quinze que va aprenent a tocar la guitarra pel seu compte.
.gif)
.gif)
