Nuar, segon assalt rocker

Albert Carbonell (veu i guitarra) i Pol Cruells (baix) són els dos únics membres originals que encara són a Nuar. A banda dels músics, però, el canvi més important a la formació a estat estilístic: al segon treball el grup ha evolucionat cap a un so més cru, menys edulcorat. "El resultat d'aquesta evolució és un disc que probablement no entra tan a la primera com l'anterior, però que per nosaltres és més madur, coherent i honest amb la nostra manera d'expressar-nos", explica Carbonell.



El 2012 la banda va iniciar una nova etapa amb Tony García a la bateria. Va ser llavors quan el grup va començar a treballar en noves cançons que reflectissin la seva inquietud per experimentar amb un nou so més cru, amb influències de l'indie-pop i el rock alternatiu. En aquesta línia, enguany el grup ha enregistrat la seva segona referència discogràfica, Perseguint gegants (Microscopi, 2014), un treball per al qual han tingut la producció de Valen Nieto (Raydibaum). Per a Albert Carbonell, "l'àlbum representa un punt d'inflexió estilístic, fruit de la maduresa en la recerca d'una sonoritat pròpia".
El disc, expliquen Nuar, ha estat cuinat a foc lent, amb els embrions de totes les cançons sortits de casa. Ha estat un procés creatiu llarg i amb el toc final de Nieto, que afegeix un aire especial als temes jugant amb moltes sonoritats creades a partir de delays i infinitat de pedals. La temàtica del disc, però, és força diferent respecte a la del primer. Escolpit a partir de lletres poètiques i amb una forta càrrega simbòlica, les noves cançons versen sobre grans reptes i preguntes vitals. "Ens referim a aquests gegants que se'ns creuen per davant, als quals perseguim i intentem donar resposta a mesura que ens anem fent grans", aclareix Carbonell.