EDR: Què vol dir això de Darània?
Daniel Sesé: És un nom que no vol dir res concretament, però al mateix temps intentem que pugui arribar a suggerir moltes coses. Vam buscar un nom inexistent però d'una sonoritat que no fos estranya, que evoqués una certa feminitat i aromes de llocs remots, misteriosos i enigmàtics. Jugàvem a relacionar-ho ben directament amb objectes, espais, persones i geografies, i el nom Darània sempre sonava evocador i versemblant. Possiblement –diem entre nosaltres– és un espai imaginari, un escenari mental prou nostre, allà on naixen les nostres cançons.
EDR: Com sorgeix el projecte?
D.S: Després de molts anys musicant poesia amb Túnez & Sesé, em plantejo la possibilitat d'escriure les meves pròpies lletres. És un procés lent, però aleshores ja intuïa que el protagonisme l'havien de tenir una veu femenina i un instrument de vent com el clarinet. Finalment vaig descobrir la veu de la Ivet Remacha i vaig quedar fascinat. Després es van anar incorporant els altres membres: l'Alba Arisa, baixista de llarguíssima trajectòria; l'Albert Abad, instrumentista de vents amb un vessant clàssic i jazzístic, i el percussionista José Luís Mediavulla. Tot i que la banda és molt recent, l'entesa i la compenetració han estat magnífiques.
EDR: Quin so heu buscat amb aquesta curiosa conjunció d’instruments?
D.S: La sonoritat del grup ve molt definida per la veu i la manera de concebre les melodies. És una conjunció de timbres i sonoritats que provenen de diferents personalitats llaurades en àmbits ben diversos de la música, però cadascun dels membres hi aporta el seu granet de sorra amb un objectiu molt clar: posar-nos al servei d’unes cançons que pretenen commoure, divertir, emocionar, fer pensar... volem transmetre al públic la felicitat que ens produeix cantar-les.
EDR: El 20 de març presenteu el disc al BarnaSants. Què suposa per a vosaltres tocar al festival?
D.S: Doncs imagineu-vos, participar en un dels festivals de cançó d’autor més importants d’Europa amb un primer disc i amb un projecte tan nou ens ha il·lusionat moltíssim. Prepararem un concert on presentarem Les cançons de gener i a més, com tots els artistes que participen en el festival, farem una versió d’un tema d’Ovidi Montllor. Aquest any el festival homenatjarà l'Ovidi, que ha estat un dels artistes més importants i singulars dels Països Catalans i les seves cançons continuen sent ben vives i vigents. Li devem molt, i en vida se li van donar tan poques coses! En el nostre concert tindrem col·laboracions de luxe: Joan Isaac, Conrad Setó, Xavi Túrnez... i més sorpreses! Serà el 20 de març al teatre Albareda.
EDR: I després del BarnaSants, quins plans teniu?
D.S: Portar Les cançons de gener a tot arreu on puguem. També prepararem un concert molt especial que farem a Madrid pels volts del mes d’abril. En definitiva, continuarem treballant com a grup i seguirem fent temes nous.