Mor Ramunet

Ramunet, a la sessió de fotos de 'Rumba fina' Foto: Pacoymanolo

Ramon Reyes Juan, Ramunet , va néixer a Barcelona el 16 de juliol de 1946. Era el germà gran d'una altra figura destacada de la rumba de la Cera, Peret Reyes. Tot i no tenir una producció discogràfica gaire extensa, en l'ambient de la rumba catalana era ben reconegut per la seva força interpretativa i el seu carisma. Dins la rumba, Ramunet era el més proper al rock'n'roll.

El 1966 va gravar un EP amb el nom Ramunet y Sus Rumberos (Sonoplay) amb les cançons "El partido" –era culé fins al moll de l'os–, "Bacalao Salao", "Tic Tac" i el conegut bolero "Quizás". No va tornar a gravar fins que Peret, després de la seva etapa com a predicador i renascut artísticament com a productor amb el segell PDI-Rumbasa, li va produir l'elapé  Marcha, marcha (1991).

La cançó de donava títol a aquest treball, precisament, seria reciclada per Rosario en un dels seus principals èxits, "Muchas flores". Més tard Ramunet va gravar el treball Rumba fina (K. Industria, 2006), amb la producció de l'heterodox Pedro Burruezo. El seu darrer treball, Señor (Zona Catalana), el va publicar l'any passat i estava centrat en la temàtica del culte evangèlic, del qual era fervent seguidor. Una de les darreres aparicions públiques de Ramunet va ser al documental sobre Peret Cuchíbiri, cuchíbiri. Ramunet hi exposava la seva visió sobre el valor de Peret i sobre què era, al seu parer, la rumba catalana. Bona mostra del seu tarannà va ser el programa L'hora d'en Ramunet, a Ràdio Ciutat Vella de Barcelona, on combinava la rumba amb la tertúlia fubolística al voltant del Barça.

Ramunet també va ocupar la portada de la revista rumbera Santarumba núm. 3. A les pàgines interiors, en una substanciosa entrevista, l'artista parlava sense pèls a la llengua i amb molt d'escepticisme sobre música i estils musicals, sobre diners, sobre què és rumba i que no, i confessava que en temps passats es feia les camises a mida i que tenia molta música gravada i inèdita.

Ramunet, amb la seva estimada Barcelona de fons Foto: Pacoymanolo