CoriolàCoriolà és fill del foc, de les flames. És el que queda després del gran incendi. Coriolà és pop i folk però també rock, és un murmur però també un crit desafinat, amb estil i personalitat, és una balada que resulta no ser una balada, és un lirisme contundent. És el seny i la rauxa, una carícia i una esgarrepada. Coriolà cabalca a lloms d’un caball que de vegades es desboca. Coriolà és un toc de verí, una cara a les cendres,
[...]