Els empordanesos es van imposar en una final molt ajustada als grups Chet i Paper de Plàstic. El quartet de l’Empordà, amb la figura i la veu de Núria Castelló al capdavant, va ser la banda que va seduir el jurat, amb la seva proposta de pop-folk d’autor amb regust mediterrani.

Lakaste agafen el relleu d'Est Oest, guanyadors de l’edició del 2015, i amb ells s’obre una nova etapa. Núria Castelló i la seva banda hauran de treballar de valent durant el 2017, ja que el primer premi del Sona9 comporta la gravació i edició d’un disc amb un productor professional o una gira de concerts als principals festivals de Catalunya.

Després de la final celebrada a la sala Apolo el passat 15 de novembre vam poder parlar amb la cantant i líder de la banda:

• Quina sensació teniu després d’haver guanyat el Sona9 2016? Tenim la sensació de recompensa per haver arribat fins aquí. És un reconeixement a la feina que hem anat fent al llarg dels anys i que ens anima a creure en el nostre projecte.

• L’experiència d’aquests nou mesos de concurs com la valoreu? Ha estat molt emocionant i ens ha acostat a la música des d'altres perspectives que no havíem viscut mai. És una gran oportunitat per donar a conèixer la nostra música, i per conèixer altres artistes i la gent del món de la música. Han estat uns mesos molt intensos i n'hem gaudit moltíssim.

• El Sona9 ha fet créixer el vostre projecte? La veritat es que sí, hem treballat molt i el pas pel Sona9 ha significat un creixement de la banda i una gran dosi d'optimisme i alegria envers el nostre equip. Hem absorbit tot el que hem pogut d'aquesta experiència i ho anem digerint de mica en mica.



• Quins moments del concurs recordeu amb més il·lusió? Ens ho vam passar molt bé tocant a l'Antiga Fàbrica Damm i a l'Acústica de Figueres. Però hi ha molts moments màgics, com els viatges amb cotxe, divagant, amb nervis i contents. Les trucades d'en Ferran Amado per donar-nos bones notícies, instants màgics i atmosfèrics a la Bucbonera amb en Tomàs Robisco i en Joan Pau Chaves, i el bon rollo entre nosaltres quatre. Les mirades de complicitat i la germanor que hi va haver en tot aquest temps!

• I ja que parleu de Tomàs Robisco i Joan-Pau Chaves, la figura del productor i assessor musical a la prova d'estudi ha estat positiva per vosaltres? Sempre hi ha quelcom de màgic en el fet de gravar música, el que marca la diferència és fer-ho acompanyat de dues persones tan serenes, atentes, professionals i totalment abocades al seu art. Només podem desfer-nos en elogis pel dia de gravació que vam passar a la Bucbonera amb tots dos.

• Un cop acabada aquesta edició del Sona9, i amb el premi a la butxaca, s’obre una nova dimensió en el grup. Com gestionareu el premi? Seguirem aprenent coses cada dia i ens concentrarem a seguir millorant. Tenim moltes ganes de fer concerts i de poder mostrar la nostra música a molts llocs, de fer cançons noves, d'incorporar noves sonoritats a les cançons i sobretot de gravar un disc. Hem treballat molt, i és ara quan haurem de demostrar que hem crescut com a banda i que no parem d'aprendre coses.