Actualitzat el 01/08/2017

Lakaste

Els guanyadors del Sona9 2016 debuten amb 'Desastres naturals'

La banda de pop-folk liderada per Núria Castelló ha canviat les guitarres acústiques per les elèctriques en un viratge pilotat pels productors Tomàs Robisco (Bucbonera Studios) i Joan Xifra (guitarrista del grup).



Quan us vau presentar al Sona9 2016 la vostra proposta musical voltava pel pop-folk, les havaneres i la chanson. Un any i mig després com heu evolucionat? 
Joan Xifra (guitarra i veus): Les demos que vam presentar al Sona9 eren molt acústiques, i per això ens van definir com a pop-folk mediterrani... i també cançó francesa. Ara mateix aquestes etiquetes ens recorden més aviat la Sílvia Pérez Cruz i no el nostre pop-rock, tot i que tenim una cançó titulada “Havanera”, però que només en conserva el patró rítmic.

Tot i això, a “Viatge submarí II” la part final té unes guitarres contundents més rockeres que poperes...
Núria Castelló (veu i guitarra): Són guitarres que tenen una sonoritat molt dels anys noranta.
J.X: Vam gravar amb Tomàs Robisco als estudis Bucbonera, i li vam preguntar: ‘Si ens haguessis de definir, com ho faries?’. I ens va respondre amb una frase molt interessant: ‘Sembleu una banda anglesa que hagi passat un temps als Estats Units’.


El vostre primer disc, titulat Desastres naturals, sona més elèctric.
J.X: Fins ara totes les maquetes de Lakaste tenien una roda d’acords de guitarra acústica i veu. Un bon dia vam dir que ja n’hi havia prou de guitarres acústiques i les hem canviat per guitarres elèctriques.

Tot i que el disc es titula Desastres naturals, no hi soneu gens catastròfics, sinó més aviat càlids.
N.C: Són desastres quotidians, les petites penes. Els meus accidents feliços i els de tots que ens passen cada dia. Potser és un títol dur, però quan ens veus o ens escoltes, captes un toc bonic, mig d’ironia.

El vostre tema més popular, “Prats verds”, és un retrat preciós de la comarca. Què té l’Empordà que t’enamora?
N.C: La vaig fer en una tarda perquè tenia pressa per presentar-la a un concurs. Havia de presentar una cançó que parlés sobre l’Empordà, i el vaig guanyar. L’Empordà és un territori on hi ha de tot: mar, muntanya, tranquil·litat, història...

El mar és omnipresent a la majoria de les lletres. Què t’aporta aquesta passió tan marinera?
N.C: M’apassiona navegar, és un procés de superació personal per connectar amb la natura i estar sola enmig del mar. Cadascú es coneix les coses que li van bé per funcionar. I si jo surto a navegar tinc tot un dia més feliç, com qui se’n va a córrer o fa ioga.