La producció i assessorament dels artistes classificats per la fase final del #17Sona9 anirà a càrrec del guitarrista Jordi Bastida, un jove talent que ja ha treballat amb Els Pets, Carlos Sadness, Lídia Guevara i Trau.
El sabadellenc
Jordi Bastida és un dels guitarristes més preuats de l’actual pop-rock català. Mentre estudiava a l’Esmuc tenia la idea de ser músic de sessió, però un cop acabada la carrera es va adonar que el que volia era participar i crear projectes, a més de fer la seva pròpia música. Professionalment,
Bastida ha produït el primer disc de
Marta Pérez i el segon de
Lídia Guevara i també ha coproduït i ha tocat en el debut de
Trau, a més de formar part de les bandes d’
Els Pets i
Carlos Sadness.
Com et planteges una produccció?
M’agrada plantejar cada projecte en què participo com un laboratori sonor on tinc l’oportunitat d’aprendre, expandir límits i créixer com a músic. Concebo l’estudi de gravació com un espai d’experimentació.
Quina és la connexió amb el Sona9?
El meu primer grup va ser
Trau. Ens vam ajuntar al soterrani de casa del Xavi Artigas i vam començar a tocar. Ràpidament vam fer concerts. Vam participar al Sona9 del 2014, i sense cap mena de pretensió, vam guanyar. El premi ens va donar molta repercusió i ens va situar en el mapa de les bandes emergents, a
Trau i a mi com a guitarrista.
Ets un apassionat de la música?
Sempre m’han fascinat els grups dels anys seixanta i setanta com
Led Zeppelin,
Beatles o
Deep Purple. Era escèptic amb la música actual, i no podia evitar comparar-la amb els discos antics, però ara entenc i em fascinen les sonoritats modernes. Sóc un melòman.
Com veus l’escena catalana?
Som un país petit però l’escena musical catalana es troba en un moment molt àlgid. Hi ha productors impressionants com ara Joan Pons (
El Petit de Cal Eril), Jordi Matas, Ricky Falkner o Carles ‘Campi’ Campón, que realitzen grans treballs. Ara mateix es graven alguns discos imprescindibles en català i m’atreveixo a afirmar que ens trobem en un gran moment artístic.