Mandràgora (autoeditat, 2013) és el nou disc del grup de folk Tazzuff. Després d'haver actuat al País Basc, al Getxo Folk i el Folkez Blai d'Ermua, el presentaran el 9 de novembre a l'Envelat Milcentenari de la Fira Mediterrània de Manresa (22.45 h).

Tazzuff Foto: Sílvia Isaach Sínoca

Després d'haver guanyat el III Concurs Sons i haver dedicat el disc Camaleons daltònics (Temps Record, 2011) a explorar les sonoritats de les músiques tradicionals europees, el grup Tazzuff s'ha volgut centrar en aquest nou treball en els gèneres de ball folk dels Països Catalans. El resultat és un passeig sonor per una dotzena de gèneres i balls: fandango, xotis, ball pla i corranda, sardana curta, borreia, mazurca, rumba, bolero, jota, contrapàs, havanera a 7 i seguidilla.
La banda actual la formen Marc del Pino i Aleix Armengol (acordions), Adrià Grandia (viola de roda), Carlos Ronda (percussions), Pau Puig (saxo, dolçaina i vents diversos) i Xavi Grau (baix elèctric). A més, també ha participat en la gravació un exintegrant del grup, el clarinetista Òscar Antolí, que actualment viu a Àustria.
La primera peça de Mandràgora, "Fandango del druida", es pot escoltar també al recopilatori de la XVI Fira Mediterrània, que s'encarta amb el número d'octubre de la revista Enderrock.

Pals variats
Mandràgora, que pren el títol d'una sardana curta escrita per Aleix Armengol, destaca per la gran varietat de pals que toca. "Hem volgut anar a buscar pals no tan freqüents, a mig camí entre la creació i la recerca de materials tradicionals que ens atreuen –explica Marc del Pino–, gèneres que tècnicament tenen coses interessants, cadències contrastades, etc. Com a grup, ens ha anat molt bé per posar-nos a prova i demostrar-nos que som capaços de fer coses diferents del que hem fet fins ara."
Marc del Pino apunta que amb aquest nou treball Tazzuff es fa partícip de tot el moviment que treballa la dansa d'arrel dels Països Catalans, amb referents clars com Panxito i Marcel Casellas: "S'ha fet molta feina, però no es pot dir que la música ballable catalana tingui un desenvolupament consolidat, sinó que és un camp on hi ha molt per córrer i que anirà a més".
El nou treball, en comparació amb el dens i contundent Camaleons daltònics, té al parer de Marc del Pino una presentació i un so en general més fi, i ha estat gravat a l'estudi "en directe", amb tots els músics alhora, per ser més fidel a l'esperit de directe del grup.
Com és marca de la casa, el repertori explora els pals tradicionals introduint petites sorpreses que obligaran els balladors a abandonar les inèrcies i mirar d'adaptar-se a la música, per exemple, d'una "havanera a 7". "És divertit explorar, des del punt de vista del músic i també del que balla. A nosaltres ens agrada veure cada concert-ball com un espai de creativitat compartida, on tothom participa i gaudeix", conclou Marc del Pino.

FEU EL VOSTRE COMENTARI