Gran festa el passat divendres 28 d'abril al CAT de Gràcia. El duet Criatures hi presentava el seu primer disc, Taumàtrop (Picap, 2017), després de guanyar el IX Concurs Sons de la Mediterrània. I no ho van fer sols. Hi va haver molt de joc, molt de trànsit a l'escenari i molts sentiments a flor de pell.

Criatures Foto: Josep Tomàs

En la presentació del concert, el director del Tradicionàrius, Jordi Fàbregas, va recordar que l'embrió de Criatures va ser la trobada que el graller Ivó Jordà i l'acordionista Marçal Ramon van protagonitzar el 2013 a la Taverna del CAT. I encara es va remuntar més enrera per evocar la presentació, al mateix Tradicionàrius, de 10 peces per a piano i gralla, una fita en la creació de repertori per a gralla de concert. El concert de Criatures va suposar una nova i contundent consolidació em aquest sentit. Hi va haver una pila de col·laboradors i l'ambient d'una estrena. El germà d' Ivó, el pianista Nil Jordà, anava amunt i avall de l'escenari coordinant els moviments de tothom...

El duet va començar amb "Recordant una estrella", que és com una alegre obertura, recolzat en la guitarra de Toni Xuclà (productor de Taumàtrop) i el contrabaix de Marcel Casellas. Després va venir el bolero "Enamorado", de Max Havart, i l'estrena mundial d'"El somni d'Ícar", de Jordi Molina, una de les composicions fetes expressament per al disc, amb una melodia que es va il·luminant a mida que avança.

De Jordi Molina també van sonar "Capvespre al Paranà" i "Macedònia". I de Perepau Ximenis, "El Murri", amb aires colombians i txalapartaris inclosos. Molina i Perepau, amb el duet de tenora i diatònic que van engegar fa un temps, són també una baula important d'aquesta estimulant línia 'cambrística' per als instruments de carrer o de taverna.

El duet es va quedar sol i es va asseure per interpretar "Per a tu, Boi", composició en dos moviments de Jordi Fàbregas, i es va tornar a fer acompanyar per presentar "Pluges d'estiu", cançó més pop escrita per Toni Xuclà, que al disc canta Judit Nedermann, però a l'escenari del CAT va interpretar Heura Gaya, un altre dels valors d'aquest folk català que està creixent més enllà de les modes.

  Criatures i tots els col·laboradors del concert Foto: Josep Tomàs

La sardana "Somni", de Manel Saderra Puigferrer, va ser especialment aplaudida. És curiós que en una peça que ha brillat amb l'exuberància de la cobla sigui on més llueix l'especial estil, introspectiu, delicat i essencial, dels Criatures.

Després del somni mínim, viratge al frenesí balcànic a amb tota una fanfara acompanyant "Paradís" i a la fantasia misteriosa de "Moixama, tramussos i aladrocs", de Marcel Casellas, que va passant per tota mena d'ambients.

"I com llueix", composició de Marçal Ramon i arranjaments d'Ivó Jordà, repren aquesta senzillesa alegre que ja és marca de la casa amb l'alegria d'un vals musette i noves col·laboracions, en aquest cas amb cordes clàssiques. I al final, el "Ball de l'Àliga" de la Patum, s'ofereix amb solemnitat i entrega, combinant-se atre cop amb la sardana "Somni", que per Criatures ja és com un as en la màniga. El millor exemple que no hi ha res millor que mirar endins per anar pel món.


Marçal Ramon, Toni Xuclà i Ivó Jordà Foto: Josep Tomàs

Navega per les etiquetes

Marçal RamonCriaturesTradicionàriusIvó Jordà

FEU EL VOSTRE COMENTARI