Jordi Alsina | Actualitzat el 15/06/2012

Sirtaki. Més enllà de Zorbàs (1)

 
 
La creació d'una icona de Grècia

Qui més qui menys té la imatge d’Anthony Quinn fent d’Alexis Zorbàs davant la platja i ballant al ritme del buzuqui, o té al cap la tonada de la dansa que l’acompanya, coneguda arreu com a sirtaki. Però qui era Alexis Zorbàs? D’on surt aquest ball? I la melodia, associada des de l’estrena de la pel·lícula a Mikis Theodorakis, pertany realment a aquest compositor? Aquest és el primer capítol d'una sèrie signada per Jordi Alsina Iglesias (antropòleg establert a Grècia).



“Ensenya’m el ball”, “Has dit el ball? El ball?!... Vine, amic meu!”. Així, amb aquest breu diàleg entre Alan Bates i Anthony Quinn, començava la seqüència cinematogràfica que més fortuna ha fet en la creació d’un imaginari al voltant de la idiosincràsia musical de Grècia: la d’aquests dos actors agafant-se per les espatlles, enmig d’un paisatge àrid davant la mar i iniciant els passos d’una coreografia creada expressament per a l’ocasió, que es va fer mundialment famosa amb el nom de sirtaki.
D’aquesta manera s’acabava la pel·lícula Zorbàs, el grec (1964), rodada pel director d’origen xipriota Michael Cacoyannis, i que descrivia la vida rural d’un poble de muntanya cretenc. El film té com a protagonista un jove intel·lectual britànic, Basil, que es desplaça a l’illa per tirar endavant l’explotació d’unes mines que ha heretat, i que en el seu viatge coneix el que podríem anomenar un home de món, el conegut Zorbàs, que posarà en qüestionament el seu tarannà vital fins aquell moment.
Inspirada en la novel·la de l’escriptor cretenc Nikos Kazantzakis Βίος και πολιτεία του Αλέξη Ζορμπά (1946), traduïda al català per l’hel·lenista Jaume Berenguer i Amenós amb el nom d’Alexis Zorbàs (Vergara, 1965), la pel·lícula té banda sonora de Mikis Theodorakis, una música l’autoria de la qual, per cert, no va estar exempta de polèmica.



Nikos Kazantzakis i l’autèntic Zorba
Nascut a la localitat d’Iràklio l’any 1883, just encara en el període d’ocupació turca, Nikos Kazantzakis va cultivar al llarg de la seva vida diverses facetes literàries, que abasten la novel·la, la poesia, el teatre, l’assaig, les traduccions i també una extensa literatura de viatges, on destaquen les seves cròniques com a corresponsal del diari grec Kathemeriní durant la Guerra Civil espanyola, amb entrevistes a personatges tan renombrats com el mateix Francisco Franco o Miguel de Unamuno.
La novel·la sobre les peripècies d’Alexis Zorbàs va ser publicada el 1946, i es va inspirar directament en la vida de Giorgis Zorbàs, un miner de la província de Pieria (Grècia) amb qui Kazantzakis va coincidir l’any 1915 en un dels monestirs de la república teocràtica d’Agios Oros, el mont Athos, on aquest volia refugiar-se amb la intenció de convertir-se en monjo, després de la mort de la seva dona durant les Guerres Balcàniques (1912-1913). Després d’aquesta trobada, Kazantzakis i Zorbàs van treballar junts de miners a la zona de Mani (el Peloponès), una experiència i amistat que va servir d’inspiració a l’escriptor cretenc per crear la novel·la anys més tard. Giorgis Zorbàs va morir l’any 1941 a la República de Macedònia (FYRO), després de l’ocupació nazi del país.
Dues altres novel·les de Kazantzakis també s’han portat a la gran pantalla: El Crist de nou crucificat (1956) i L’última temptació de Crist (1988), versionades respectivament per Jules Dassin i Martin Scorsese. Aquestes són considerades les dues obres literàries més polèmiques de Kazantzakis, perquè hi mostra la seva visió personal sobre el cristianisme i una forta crítica cap a la jerarquia eclesiàstica; unes crítiques que li van costar l’excomunió i que, l’any 1957, fos enterrat en un multitudinari homenatge a les muralles de la capital cretenca, davant la impossiblitat de rebre sepultura en els cementiris grecs, tots propietat de l’església ortodoxa.

Proper capítol: "Giorgios Probiàs: el creador d'una coreografia que va esdevenir ball".



FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi AlsinaAntropòleg especialitzat en etnologia de Grècia i antropologia de la música. És autor del la pàgina web www.jordialsina.com.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat