Actualitzat el 13/06/2012

Rumba a la llauna amb Txarly Brown

El Rumba Club, entranyable anomalia rumbera a Barcelona

Com gairebé cada dimecres al punt de la mitjanit, avui 13 de juny a la sala Apolo[2] de Barcelona hi ha Rumba Club: actuarà el grup La Màlaga i després hi haurà sessió del DJ Txarly Brown, que és a més el responsable d'aquesta iniciativa que ja fa més de cinc anys que programa rumba de manera regular a la ciutat. Aprofitem aquest dimecres, tan bo com qualsevol altre, per fer-li un 'qüestionari mambo 8' sobre les peculiaritats de la rumba enllaunada.


1. Quan va arrencar el Rumba Club, pensaves que arribaríeu als cinc anys?

Txarly Brown: En un principi no tenia cap intenció de crear una marca immortal. Estic sorprès que, cinc anys després, encara seguim en marxa malgrat tots els inconvenients que té programar els dimecres a mitjanit, encara que sigui en una gran metròpoli com Barcelona.

2. Què és el més estrany que t'han demanat que punxis?

T.B: Generalment, el 90% de les peticions musicals solen ser dins dels paràmetres del que és normal sentir en una sessió que porta per nom Rumba Club. Després sempre hi ha un 10% de gent que no sap on és ni de què va, i allà arriben les peticions més marcianes, de Shakira a Jeff Mills.

3. I el que més et demanen?

T.B: Sota, cavall, rei, és a dir, sempre el mateix: els grups que han aconseguit el favor del públic gràcies a la seva exposició mediàtica o el seu triomf espontani. Per ordre, aproximadament: Estopa, Ojos de Brujo, Muchachito Bombo Inferno, La Pegatina, El Puchero del Hortelano, La Troba Kung-Fú, Delinqüentes, Gertrudis, Ai, Ai, Ai, Peret, Los Manolos i darrerament Bongo Botrako i Txarango. Com diria aquell: tots formats a la Masia (excepte un parell). M'agradaria saber quina és la quota de música gravada en un radi de 500 km que sona la resta de la setmana a la mateixa sala. I no pretenc faltar a ningú, només em demostra que per ballar no cal emocionar-se amb el producte importat o la còpia traduïda.

4. Què tenen de bo les nits del dimecres?

T.B: Bàsicament per als joves que omplen la sala crec que el seu principal objectiu és evadir-se, aparellar-se i que el fons musical sigui conegut. Per a mi és un laboratori de so on provo les creacions dels grups i veig quins temes i quins elements funcionen millor a la pista. Per això generalment punxo temes coneguts als quals prèviament he aplicat beats per accentuar-ne la rítmica. Fins i tot cançons que van passar desapercebudes en el disc o no les van tocar en directe com el "Dimanche Aux Goudes" d'Ai, Ai, Ai acaben sent un omplepistes i uns dels temes més sol·licitats.



5. I què tenen de dolent les nits de dimecres?
T.B: El pitjor és que el dia següent és dijous, òbviament.

6. Ara a Barcelona hi ha més consciència que fa cinc anys que la rumba és una música autòctona i important de la ciutat?
T.B: Jo crec que ha estat gràcies a la nova generació que no va viure l'època inicial rumbera dels seixanta i setanta com a música pretesament promoguda per Franco, ni la segona època als anys vuitanta en què va ser menyspreada per Jordi Pujol. El públic actual, aliè a la manipulació mediàtica dels grups de comunicació a les mans de corrents estètiques o polítiques i que tenen com a principal canal d'informació internet, ha descobert que a Barcelona es va parir un so del qual es pot estar orgullós perquè és diferent i únic. I que manté la seva frescor gràcies a una constant renovació i evolució.

7. Com veus la desproporció entre la quantitat de grups i públic de rumba i la seva projecció als mitjans?
T.B: El 90% de revistes, emissores i televisions del país és a les mans de quatre grups mediàtics que alhora depenen dels corrents polítics dels seus consells directius. Ells decideixen què és notícia i què no. Generalment la notícia és proporcional al negoci que genera el capital que hi ha darrere o la intenció cultural del messies cultural amb càrrec polític de torn. En termes musicals s'aplica que els pets de Bob Dylan mereixen doble pàgina i que qualsevol mèrit local ha de ser tractat com una anècdota. Aquesta disfuncionalitat basada en un complex d'inferioritat genètic és la norma actual als mitjans. Conscients d'aquest fet, els rumbers convivim amb total normalitat amb això, sabem que hi ha periodistes afins i ens consta que hi ha una gran proporció de pixatinters lobotomizats per l'anglofília, per als quals sempre serem una anomalia.

I 8, mambo. Hi haurà Rumbaclub al Japó algun dia?
T.B:
Ja m'agradaria, i de fet actualment hi ha un projecte sobre això, però tampoc em treu la son. De moment puc garantir que allà s'està venent rumba (enregistraments) proporcionalment més que aquí. El problema és la distància perquè els grups puguin desembarcar-hi, però de moment alguns ja han arribat a la Xina o l'Índia, com Derrumband, La Pegatina, Jaleo Real o Gertrudis.


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat