Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 13/11/2012

Què s'ha de premiar en un concurs?

Dijous passat es va celebrar a la Fira Mediterrània de Manresa la final del V Concurs Sons. Hi van actuar Arnau Obiols Quartet, Kregades de Romanços, Stukat del Bolet i Els Laietans. Van guanyar aquests darrers.
El veredicte del jurat ha provocat comentaris, discussions i crítiques en xarxes socials i cercles musicals. Està bé que sigui així: senyal que el concurs, i molt més en general la música d’arrel, interessa a algú. Qualsevol opinió respectuosa és legítima, i la meva és que aquesta ha estat l’edició amb finalistes més diversos. Hi havia una formació que duia al camp del jazz les melodies pirinenques; un quartet femení de polifonia; un grup joveníssim de folk i ball, i una colla grallera de plantejaments heterodoxos i desvergonyits. Pràcticament es podria dir que un finalista anava cap a l’oest, l’altre cap al nord, l’altre cap a l’est i l’altre cap al sud. El jurat va haver de discutir molt, tots quatre finalistes van tenir vots i el resultat final va ser molt ajustat. Finalment es va decidir valorar “la força del directe, així com la capacitat de comunicació i de fer arribar els sons d’arrel a públics amplis, ajudant així a trencar els prejudicis que sovint acompanyen els instruments tradicionals com la gralla”.
Les bases del Concurs Sons assenyalen com a criteri general que es valoraran “les propostes que afavoreixin la renovació de les músiques d’arrel de la Mediterrània, especialment les que provinguin d’artistes emergents”. Per això no estic gaire d’acord amb què hagi de prevaldre només la qualitat interpretativa de cada proposta, com algú ha dit. És més, si s’hagués de tenir en compte exclusivament la qualitat interpretativa, crec que haurien merescut guanyar el concurs algunes propostes de músics de llarga trajectòria que van quedar fora de la final.
Em sembla que el més adequat en un concurs com aquest és buscar el màxim equilibri entre diversos factors: la qualitat, per suposat, i el potencial que s'hi endevina, les expectatives que desperta, l’originalitat, la innovació, les ganes de créixer i aprendre o la capacitat per trencar esquemes i barreres mentals. I en aquest darrer factor, em sembla que Els Laietans són uns fora de sèrie.


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Escriu el bloc Històries del sud. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol.

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat