Martí Marfà i Castán / Oriol Farràs Ventura | Actualitzat el 15/11/2012

Una aposta rumbera

Ai Ai Ai celebra el vintè aniversari amb una exposició a la Diada de la Rumba

El proper diumenge 18 de novembre, el CAT i la sala Apolo acolliran la IV Diada de la Rumba. Entre altres activitats, s'inaugurarà una exposició commemorativa del vintè aniversari del grup Ai Ai Ai. Sons de la Mediterrània s'afegeix a la festa amb una exposició virtual i amb aquest article on Martí Marfà Castán i Oriol Farràs Ventura repassen la història del grup.


Ai Ai Ai
és un dels noms imprescindibles de la història recent de la rumba. Van ser pioners en la incorporació decidida de la llengua catalana als repertoris rumbers, i també ostenten el mèrit d’haver sabut fer arribar el gènere a nous públics, gràcies a un treballat equilibri entre innovació i tradició rumbera. El caràcter del grup és la síntesi de dues personalitats complementàries, la de Pep Lladó i la de Rafalito Salazar; el primer en el paper de creador incansable i el segon encarnant-ne la faceta carismàtica.
Ai Ai Ai neix l’any 1992, precisament de la mà d’aquests dos músics, que havien coincidit a la banda de Gato Pérez. D’aquell n’hereten la vocació poètica, mentre que de les tendències musicals del moment segurament n’obtenen el deix per les sonoritats pop. En plena desinflada postolímpica, Ai Ai Ai assumien el repte d’actualitzar i mantenir viu un gènere històricament sota sospita, tot connectant-lo amb la flamant escena del rock català. El seu atreviment lingüístic devia tenir a veure tant amb l’habilitació definitiva que rebia el català en l’àmbit de la música moderna com amb l’herència del Gato, que havia signat un bon feix de peces en la llengua d’aquí. Però segurament en això també hi va haver part d’aposta personal per part dels lletristes del grup: Pep Lladó i, més tard, Miquel Górriz.
La trajectòria d’Ai Ai Ai es divideix en dues etapes. Durant la primera (1992-2000) signen quatre treballs (Això Brama, 1992; Neguits, Angúnies i Forats, 1994; El Temps de Sefalina Kaolin, 1996; Esperit de Vi, 1998), el primer amb Antoni 'Sicus' Carbonell com a cantant, i la resta amb l’actor Miquel Górriz, tot i que enmig hi ha una etapa efímera amb Santiago Hernández 'Yumitus de la Payoya'. És l’etapa més prolífica del grup i, malgrat ser una època magra per a la rumba, aconsegueixen mantenir-se en actiu i assoleixen certa projecció exterior.
El madrileny Jose Luis de Carlos, artífex de l’anomenat 'Sonido del Caño Roto' (Los Chorbos, Las Grecas), produeix el primer disc de la sèrie, que s’enfila en el soufflé olímpic de la rumba. Més modest és el ressò que obtenen els tres treballs següents, malgrat la gens menyspreable producció de Pep Lladó, que s’enduu al seu estudi casolà Sota la Palmera l’experiència adquirida als segells Zebra i Divucsa.
El 2000 el grup es dissol per desavinences. Rafalito Salazar i Miquel Górriz funden Paté de Ron, mentre que Pep Lladó es dedica als seus projectes personals, especialment els encàrrecs de la productora audiovisual Cromosoma, i edita dos discos de chill out (Fete, 2003; Two rivers one world, 2005). El 2007 Ai Ai Ai reprenen la seva activitat i editen un disc recopilatori (Les millors cançons del mil·leni passat, 2007). Aquí ja es pot intuir la nova i trencadora proposta del grup, que decideix creuar la rumba catalana amb bases electròniques i un format sound system al directe. David Torras s’incorpora a la formació, i Miquel Górriz deixa pas ben aviat a Jordi Gas, que s’hi estarà fins al 2010. La nova aposta es plasma en el disc Lo més gran del món (Propaganda pel Fet!, 2008), que incorpora influències balcàniques i jamaicanes, i aprofundeix en l’actitud desenfadada del grup. Fins al 2011 mantenen una agenda prou regular de concerts i aconsegueixen recuperar el renom en l’escena musical catalana.
A causa de la crisi al sector de la cultura i els canvis de tendència en els gustos musicals, Ai Ai Ai ha vist reduïda la seva activitat escènica, però continua treballant actualment en diversos projectes d’estudi. El grup i els seus components actuals són referències ineludibles de la rumba catalana, i exerceixen el paper de figures emblemàtiques entre els representants emergents de l’escena. De fet, són sovint requerits per participar en els enregistraments d’altres artistes, alguns dels quals recalen a Sota la palmera. I destaca també la seva militància en iniciatives en favor de la rumba catalana, principalment sota el paraigua de l’entitat Forcat, de la qual són fundadors i membres actius. No seria estrany que aviat ens sorprenguessin amb una nova fórmula, tant extravagant com enginyosa, que agités el panorama rumber. Ja ho tenen això, els Ai Ai Ai.

Aquí podeu visitar l'exposició virtual: 20 d'anys d'Ai Ai Ai


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat