Actualitzat el 01/02/2013

Reconstruint el pandero quadrat

Guillem Ballaz presenta el seu disc al Tradicionàrius

Aquest senyor que veieu enlairat enmig de la Garrotxa és Guillem Ballaz, músic ben conegut dels afeccionats al folk per projectes com Sol i Serena. Fa temps que el fascina l'antiga tradició del pandero quadrat català, una tradició poc coneguda que, a la seva manera, ha reivindicat i reconstruït al disc Projecte pandero. Aquest divendres 1 de febrer el presenta al CAT de Barcelona i el 8 de febrer al Tastautors de Cardedeu.


SONS: Per què t'has endinsat tan a fons en el món del pandero quadrat?

GUILLEM BALLAZ: Em vaig ficar en això dels panderos perquè em va picar la curiositat al descobrir, mig per casualitat, aquesta tradició: l'instrument i les seves tonades. I quan més m'hi ficava més m'agradava. Buscant vaig trobar que era un camp molt verge i el material era molt potent. Hi havia hagut gent que s'hi havia interessat i que fins hi tot hi havia treballat però no hi ha cap estudi a fons sobre la cançó de pandero. Els que hi ha son tangents a la vessant musical que era la que a mi m'interessava més i això encara va esperonar més la meva curiositat. Fins a posar-me a recercar material, a buscar en museus, en arxius microfilmats, fins posar-me a fabricar els meus panderos i a fer experiments. Fins a pensar que calia divulgar tot aquest patrimoni. Fins avui.

SONS: Què en destacaries, d'aquest patrimoni? I que t'aporta com a músic?
G.B: La cançó de pandero per a mí és el punt de partida. No he volgut fer una recreació de la tradició, ni una recuperació ni un document musicològic. El que trobo interessant de la cançó de pandero és que et permet dir el que vulguis ja que la lletra és improvisada. És a dir, et permet parlar avui de les coses d'avui sense malmetre gens ni mica l'escència -la gràcia- de les tonades i els ritmes. Per a mi, pel moment personal i professional en què estic, és important intentar trencar amb certes barreres. Per això he volgut fer un disc que pugui arribar a tothom; a la gent del folk, a la gent del pop, a la gent de la cançó... Dit d'altra manera: el blues, el jazz, la bossanova... són folk? Jo crec que són una evolució de les arrels mantentint-ne alguns aspectes i innovant en d'altres. Doncs el mateix he fet jo amb les nostres cançons de pandero. Diguem-ne cançó d'autor amb presa de terra. Diguem-ne visió personal. Diguem-ne com vulguem, però en cap cas és un treball de recreació.

SONS: Com va començar aquesta feina?
G.B: M'ho han preguntat diverses vegades i no ho sé ben bé. Vaig llegir una referència en algun article, no ho recordo exactament. Jo coneixia la gralla, les tarotes, la viola de roda, i tot i estar dins el món de la música tradicional no havia sentit a parlar mai del pandero quadrat. A través de Sol i Serena sempre he intentat que hi hagi alguna referència a aquest instrument, i ara que ja tenia prou material acumulat m'he decidit a dedicar-li un treball monogràfic, per intentar divulgar-lo. Espero que el següent que ho faci ho tingui una miqueta més fàcil.

SONS: Quines dificultats t'has trobat treballant en aquesta línia?
G.B:
Diverses. Una és que hi ha informació, però està molt dispersa. He regirat en cançoners, he anat per pobles d'arreu, he trobat gent que havia penjat una cançó de pandero a la xarxa apresa de la seva iaia. Aquesta és una tradició que mereixeria un treball ben fet i planificat a nivell de país... Una altra dificultat ha estat haver de construir l'instrument i tocar prenent com a base referències únicament escrites. En el cas del pandero quadrat la cadena oral s'ha trencat, de manera que he hagut de plasmar el swing particular que jo crec que tenien aquestes músiques sense haver-les escoltades.
És la meva proposta, una proposta de reconstrucció sonora.

SONS: A més de reivindicar una tradició vinculada a les confraries del Roser i el cant improvisat, el treball que presentes té una gran riquesa rítmica.
G.B: És això que et deia del swing que he intentat reconstruir. M'he trobat amb partitures diferents sobre una mateixa cançó: tres fonts diferents han transcrit una mateixa música d'una manera diferent, i això et porta a concloure que aquesta música no devia pas ser senzilla. Jo ho he estandarditzat a la meva manera, he introduït ritmes coixos com una possible aproximació a com podien sonar aquelles músiques. Respecte a això, parlava amb una persona sobre la pandereta a la samba, i m'explicava com la percussió aguda no va mai exactament a compàs; però encara que no vagi a compàs estricte, hi ha tota una tradició i un munt de gent que ho sap tocar així, donant-li aquest sabor especial. En el cas del pandero quadrat a la música catalana s'ha perdut la tradició i jo faig una proposta per reconstruir-la. Si algú en fa alguna de diferent, em sembla molt bé. El que és important és que tenim un material de base preciós que hem de reivindicar.

SONS: Per què estas suspès enlaire a les fotos promocionals?
G.B: És que en la intimitat sé volar. Són fotos que poden tenir moltes lectures, igual que la portada del disc, que també en té força:


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat