Actualitzat el 11/04/2013

La gralla improvisada

Inxa Impro Quartet presenta el seu primer disc aquest diumenge a BeCool compartint nit amb RIU

Ja fa un cert temps que, des de diversos fronts, hi ha músics joves que estan renovant la gralla i fent anar a terra tòpics i estereotips. Un de prometedor, que du l'instrument al camp de la improvisació, és el grup Inxa Impro Quartet, que aquest 14 d'abril presenta el seu primer disc, All That Trad (autoeditat, 2013), a la sala BeCool de Barcelona (21 h), compartint cartell amb RIU en la nit Va de canyes! En parlem amb el graller que encapçala el quartet, Manu Sabaté.


A més de Sabaté, formen Inxa Impro Quartet tres músics a qui podem escoltar en altres projectes renovadors del folk català: Marc Figuerola (guitarra), Joan Tomàs (contrabaix) i Arnau Obiols (bateria)

SONS: L'origen d'Inxa Impro Quartet està en el teu projecte final a l'Esmuc, al voltant de la música tradicional i l'improvisació. Com vas decidir-te per aquest tema?
MANU SABATÉ:
Va ser com una manera de reconciliar les meves dues parts: la de músic tradicional i funcional, el que fa per exemple acompanyament de gegants, i la part diguem-ne més artística o creativa. Com que la composició sempre m'ha provocat un cert pànic -per sort, cada cop menys-, m'expresso a través de la improvisació.

SONS: La gralla sembla que visqui un moment especial en quant a l'ocupació de nous àmbits. Com ho veus?
M.S:
Crec que sempre s'ha anat fent una feina latent i picant molta pedra. El fet que la gralla entrés als estudis superiors de música va ser important. I fa deu anys ja es va recuperar la gralla baixa. Que ara han coïncidit diversos factors que han fet que se'n parli més? No ho sé, en el meu cas he acabat els estudis i he fet aquesta gravació com un procés molt natural. De totes maneres, quan la gralla va estar a punt de desaparèixer va ser als anys cinquanta, després sempre ha estat present. Sí que és cert que ara hi ha una sèrie de factors que han coincideixen: una millora del nivell tècnic, l'entrada de la gralla en nous camps musicals, el fenòmen d'Els Laietans... però a mi m'agradaria destacar que si estem aquí és perquè s'ha fet una feina prèvia.

SONS: Fa falta ara més presència als mitjans i més prestigi?
M.S:
Crec que és una espiral. Quan fas coses de qualitat crides l'atenció dels mitjans, al menys vull creure que és així. Malauradament, si sortim de la bombolla dels músics i la gent que ens hi dediquem, encara està estesa la imatge que la gralla és una arma de destrucció massiva. Això s'ha de revertir fent coses de qualitat i noves.

SONS: Com és que us presentareu amb RIU a la sala BeCool, on no s'hi acostuma a tocar folk o música tradicional?
M.S: Precisament per això, perquè no s’hi acostuma a fer. La idea d'aquest projecte i aquest disc es treure la gralla del context, de manera que en la presentació en directe també ho hem volgut fer així. D'alguna manera, reivindiquem que també som normals. Dins del normal que pugui ser un músic...
A més, compartir cartell amb RIU serà interessant perquè presentem dues maneres d’enfrontar-nos a la música tradicional: RIU agafa música d’aquí i instruments i estètica 'atlàntica', i nosaltres agafem un instrument d’aquí i el duem a músiques d’arreu. Com que el seu disc es diu Amb canya! (autoeditat/Harmonia Mundi,, 2012), i el nostre projecte està molt centrat en la gralla, la nit es dirà Va de canyes!

SONS: Estàs estudiant a Finlàndia, viure allà et deu donar una perspectiva diferent del tema.
M.S:
A Finlàndia, tot passa a menys decibels. De manera que la gralla, un instrument que sona molt fort, l'he de tocar molt fluixet. Però em trobo que no hi ha el rebuig que hi pugui haver aquí, sinó una reacció molt més espectant. Em va passar una cosa curiosa: vam fer una jam mig privada, i hi havia un saxofonista català, que també estudia allà. Li vaig dir de tocar junts, jo amb la gralla, i no ho veia clar. Però al final va quedar gratament sorprès. Hi ha voluntat de millora i la visió de la gralla s'està començant a revertir. Abans no hi havia cap referent, fins i tot es pot dir que hem començat la casa per la teulada duent la gralla al grau superior... però s'ha anat fent feina: ara hi ha Canya d'Or que acaben de fer el disc Viratges (Tritó, 2013), Jordi Mestres, el projecte d'Heura Gaya... previament en Dani Carbonell (Ganxets), els Vernets, la Roser Olivé i d'altres han anat fent una feina molt important que ha permès que ens trobéssim un món més llaurat sobre el que treballar..
 
SONS: Al disc hi has inclòs un parell de temes finesos.
M.S:
Fa dos anys vaig fer un Erasmus a Finlàndia i ara estic estudiant un master en músiques del món. Al disc hi he inclòs una suite de dos melodies que m'agraden molt, i hi poso on s'han recollit. Ara ja tinc una part finesa, i la pell més blanca!

SONS: També hi ha dues peces de Marcel Casellas: "La rumba promesa" i el "Ball pla i rebatut de la platja del far".
M.S:
 En Marcel Casellas va ser el director del meu projecte a l'Esmuc i crec que ha sigut de les primeres persones que s’ha cregut que es pot improvisar fent música tradicional catalana. I la seva música m'agrada molt.

SONS: Un dels temes que sonen més especials és "So Low". D'on surt?
M.S: És un tema francès. Mentre estudiava vaig un cap de setmana a treballar amb Laureant Audemar, del grup Une anche passe. La seva discografia és molt interessant, i a més ell també ha estat dels primers en improvisar en el món de la canya doble, en el seu cas amb els oboès occitans. Aquest tema no és seu però el toquen, els vaig demanar de fer-lo i cap problema.

 


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat