Jordi Martí | Actualitzat el 16/07/2013

Mor Elba Picó

Veu i ànima de la Barcelona tanguera

Divendres passat, 12 de juliol, va morir la cantant de tangos Elba Picó, gran artista i personalitat entranyable i aglutinadora de l'escena tanguera a Barcelona en les darreres dècades. La recordem amb les fotos d'Isabel Camps i amb el testimoni d'alguns dels músics que van tocar amb ella.


Nascuda al barri de Paternal, a Buenos Aires, Elba Picó va començar la seva carrera musical centrada en el folklore argentí, formant part del grup Quinteto Clave. Amb aquest grup, el 1969 participa en l'antologia Las canciones folklóricas de la Argentina, editat per l'Institut Nacional de Musicologia argentí. El descobriment dels nous sons que Piazzolla està imprimint al tango en aquella època, però, la fan decantar-se aviat cap a aquesta música.
El 1973, tot just un any després d'haver debutat com a solista a la sala El Viejo Almacén de Buenos Aires, fa el seu primer viatge a Barcelona, on grava el disc Cien años de tango (Emi Odeón, 1973) al costat del bandoneonista Alberto 'Pájarito' García. Torna a Buenos Aires i actua regularment al local Caño 14 però el 1976, després de fer una gira pel Brasil amb l'orquestra d'Atilio Stampone, s'instal·la definitivament a Barcelona. Serà en aquesta ciutat on el 1984 formarà el grup Tango a Tres, conjuntament amb Jorge Sarraute (contrabaix, fundador del Cuarteto Cedrón i 'músic de batalla' amb una llarga trajectòria a l'escena catalana) i un altre músic argentí de caràcter, el guitarrista Esteban 'Rabito' Vélez. Amb aquest grup, però amb el pianista Martín Fernández en lloc de Rabito, publica el disc La última curda (GBBS, 1989), amb deu clàssics del gènere, de "Nostalgias" a "Malena".



El grup es dissol el 1994 i Elba continua participant en nombroses iniciatives tangueres a Barcelona. El 1996 es retroba amb Héctor Stamponi en dos concerts a la sala Tarantos, i també es presenta dues vegades a la ciutat amb el poeta i lletrista Horacio Ferrer: el 1995 al Teatreneu, i el 1999 a la plaça del Rei amb el Grupo Araca, integrat per Lluís Vidal, Horacio Fumero, Pere Bardagí i Marcelo Mercadante. El mateix 1999 participa al llibre-disc Todos se dan vuelta y miran. Poetas argentinos de Barcelona.
En una nova col·laboració amb Sarraute, el 2001 posa veu al projecte Agrupación Nuevo Tango que es presenta al Grec, i l'any següent, també amb ell, grava el disc Quedémonos aquí (Picap). El mateix 2002 presenta Tangos de puerto a puerto al Queen Elisabeth Hall de Nova York.
El 2004 participa al Fòrum de les Cultures i l'any següent presenta Borges vs. Borges, a L'Auditori de Barcelona, amb Sarraute i l'actor Jordi Dauder. El 2008 és la veu de l'opereta piazzollana María de Buenos Aires, en una versió amb arranjaments de Sarraute que s'estrena a Cervera.



A més de col·laborar amb els artistes que van arribar a Barcelona els mateixos anys que ella, com Jorge Sarraute, Rabito o Horacio Fumero, Elba Picó també va connectar amb els músics que hi van arribar posteriorment per enriquir encara més l'escena tanguera. Un dels seus darrers discos, Caricias de Mimí, recuerdos de Manón (21G Records, 2007), té la direcció musical del bandoneonista Pablo Mainetti. El mateix any canta "Vereda otoñal" a Suburbios del alma (Karonte, 2007), un àlbum sensacional d'un altre bandoneonista argentinobarceloní, Marcelo Mercadante, amb qui va col·laborar estretament.
Mercadante, que va conèixer Elba Picó al Harlem en arribar a Barcelona, el 1992, recorda i destaca el seu mestratge com a cantant: "Els darrers quinze anys vam estar actuant com a duo per tots els bars de Barcelona. Els projectes en què va treballar els darrers anys centrats en el folklore, fent grup amb Horacio Fumero i Rabito, o amb Rabito i Pablo Cruz, són una cosa extraordinària, perquè ella era una cantant de folklore molt bona. I en el tango, era una sàvia! Dominava el fraseig i a més sempre sabia com entrar i com arribar on calgués, per més que els músics que l'acompanyéssim féssim coses complicades, i mira que Rabito pot fer coses complicades, ella sempre se'n sortia...".
L'any passat, Elba Picó va publicar el disc Folcloreando (Nómada 57), gravat en directe al costat de 'Rabito' Vélez i el percussionista Pablo Cruz, i centrat en el repertori del folklore del nord argentí (vidalas, zambas, chacareras...) amb què precisament va començar la seva carrera. Arran de la mort de la cantant, la seva amiga Mayte Martín –que canta amb ella "Viva Jujuy" al citat disc Folcloreando– va publicar aquest text a El Periódico de Catalunya.
Recentment, Elba Picó va cantar a la cançó que donarà títol al proper disc de Marcelo Mercadante, "Justamente", un homenatge a les Madres de la Plaza de Mayo amb lletra de Pablo Marchetti. Mentrestant, el seu art i la seva música han deixat empremta en la seva família: la seva filla, Joana de Diego, ha conreat el jazz entre altres camps i acaba de publicar el disc Lluny de les teulades (Sota la Palmera, 2013).


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat