David Drudis | Actualitzat el 01/04/2015

Rumba catalana, mirant a la Unesco

Artistes i acadèmics debaten la candidatura com a patrimoni cultural immaterial

El passat dissabte 28 de març es va celebrar, dins la Setmana de la Rumba Catalana, la taula rodona per impulsar la candidatura perquè la UNESCO declari la rumba catalana Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La iniciativa va reunir artistes, acadèmics i professionals del sector educatiu a l'Escola Superior de Música de Catalunya per discutir la viabilitat de la candidatura, i es va fer palès que aquesta té ja d'entrada un fort suport institucional. Aquesta és la crònica de David Drudis.


S
icus, Rogeli Herrero i Rumba Tres, durant l'acte de l'Esmuc

La xerrada, que va moderar David Coll, director de l'Escola de Música Moderna de Girona i membre de l'organització de la Setmana de la Rumba Catalana, va posar sobre la taula diverses qüestions a tenir en compte de cara a la futura candidatura. L'etnomusicòloga i professora del Conservatori del Liceu Maria Jesús Castro i l'antropòleg Martí Marfà van aportar un punt de vista acadèmic a la qüestió de la rumba, que es va plantejar com a gènere transfronterer, clarament diferenciat del flamenc i dotat de característiques concretes que permeten definir-lo com a 'marcador cultural', és a dir, que la seva pràctica és identitària. Tot i així, Marfà, que va reivindicar Gato Pérez com a creador de la narrativa de la rumba actual, es va declarar reaci a definir-la completament car, en la seva opinió, això provocaria que la rumba deixés d'estar viva i de ser mutable, i que quedés encadenada a la mateixa definició.
 
Sicus Carbonell, productor i component de Sabor de Gràcia, va reivindicar la rumba com a música del gitano català, diferenciant-la de la música dels gitanos del sud, el flamenc, però sense necessàriament excloure la pràctica d'aquest darrer a Catalunya o de tots dos per part de la comunitat paia. Carbonell va fer un excel·lent resum èmic (des d'una perspectiva gitana i d'executant) de la història de la rumba i va reclamar més suport institucional per visibilitzar-la ja no a la UNESCO sinó a Catalunya mateix.

En una línia similar, Lluís Cabrera, director del Taller de Músics, va afirmar que ser gitano també és una actitud i una manera de viure, i va lamentar el conflicte que hi ha entre el que va anomenar 'Catalunya carolíngia' i 'Catalunya mediterrània' i l'escàs suport que ha tingut la rumba en àmbits acadèmics i institucionals.


Jaume Ayats, Martí Marfà, Hervé Parent, David Coll, Sicus Carbonell, Lluís Cabrera i Maria Jesús Castro, durant la taula rodona.
 
Una nota de contrast la va aportar Jaume Ayats, que va demanar cautela als assistents abans d'impulsar la candidatura i va recordar les seves negatives anteriors a donar suport a altres candidatures similars quan aquestes podien fer perillar l'activitat mateixa que es pretenia enaltir i preservar. El principal perill rauria, en la seva opinió, en la pèrdua de gestió de la rumba per part dels seus actors, músics i públic, i el traspàs d'aquesta gestió a les institucions (es va esmentar el cas de la Patum de Berga i del cant sard).
 
La darrera intervenció va ser la d'Hervé Parent, subdirector de Casa Musicale de Perpinyà, que va parlar de diversos aspectes de l'ensenyança de la rumba a les escoles de música, com la dificultat de transferir el sistema d'aprenentatge tradicional, d'observació i repetició en una situació musical, a les aules.
 
Entre les intervencions del públic, format per músics, educadors i amants de la rumba en general, cal destacar les dels representants del Ministeri de Cultura francès i el CONCA, que es van sumar a les declaracions de suport institucional a la candidatura que van fer en absència els alcaldes de Girona i Perpinyà.
 
La taula rodona es va tancar amb una breu actuació musical de dues grans figures de la rumba catalana, el barceloní Peret Reyes i el perpinyanès 'Tato' García, que després d'improvisar rumbes catalanes d'estil barceloní i perpinyanès i de mostrar-ne les diferències, van convidar diversos membres del públic, veterans rumberos, a interpretar una darrera peça de comiat, almenys fins a les 21 h, en què el grup 9son havia de presentar el seu nou disc, Íssim (DiscMedi, 2015), a la sala Apolo.


Peret Reyes i el seu fill Candeli, final de festa.

Navega per les etiquetes

rumba catalanaesmucunesco

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat