Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 09/04/2015

Les aventures d'Artur Blasco

 
Aquells vells mariners anglesos de pell curtida que, després d’una vida de tribulacions i aventures ultramarines, recollien la condecoració del monarca i el reconeixement de l’alta societat a la metròpoli del gran imperi britànic... alguna cosa d’això hi havia el passat 8 de març al daurat i selecte Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on es va presentar la donació d’un tresor, vuitanta DVD de la col·lecció A peu pels camins del cançoner, que Artur Blasco ha fet al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Però pensant-ho bé la comparació no s’acaba d’aguantar. Perquè Blasco té la pell curtida i ha viscut intensament al mar, però el tresor l’ha trobat finalment a les muntanyes del Pirineu. No beu rom antillà sinó voll-damms. I les aventures no les ha trobat a la recerca de l'or sinó buscant la història, les vivències i sobretot les cançons de la gent humil dels pobles. Durant mig segle ha caminat per viles i masies inventariant la memòria i la tradició oral de gent que sovint ha hagut de sobreviure, diu, ‘en una extrema solitud’.
 
En l’acte del Liceu, Artur Blasco va fer cantar nou dels cantadors informants que l’han ajudat a aixecar la seva obra. I va ser molt emocionant sentir-los, al mig del luxós Saló dels Miralls, recordant romanços apresos de padrines, tonades cantades en hostals i històries antigues de l’Alt Urgell, del Pallars Sobirà, de la Cerdanya... que prenen vida cada cop que es canten i es recorden. Material efímer crescut a la vora del foc que la vida urbana i les transformacions tecnològiques condemnen a l’oblit si no es treballa per conservar-lo i donar-lo a conèixer. El trio lleidatà Krregades de Romanços, que poua també en la feina que ha fet Artur Blasco i la du al camp polifònic, va cantar després.  

El mateix Blasco va tancar l’acte cantant algunes de les cançons que ha gravat recentment al costat del guitarrista Yannick Lopes, format al Conservatori de París per deixebles d’Emili Pujol. “Adéu, vila de Ripoll”, “La pepa dormidora”, “Ganivet de dos talls”, “El pardal quan s’ajocava”... L’acompanyament que Lopes fa al cantant és tan preciós que és fàcil perdre de vista la lletra i quedar-se fascinat amb els arranjaments de la guitarra. Blasco, que diu que no és cantant, n’és ben conscient i ja li agrada, això. Ho explica en una entrevista al número d’abril-maig de la revista 440Clàssica.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Escriu el bloc Històries del sud. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol.

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat