Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 23/09/2015

En alta mar

 
Diu que els rockers el veuen com un folklòric i els folklòrics com un rocker. Que el seu disc sona espanyol a Amèrica i americà a Andalusia. Que els de la world music l’etiqueten com a flamenc i que els flamencs posen cara de pòquer. Amb tot això s’ha trobat el músic i antropòleg Raúl Rodríguez presentant el seu disc vivencial Razón de son (Boa, 2014). Ell resumeix la situació situant-se al mig del mar, en algun punt equidistant de tots els ports. És una bona manera de resumir-ho.
 
Abans d’actuar a les Festes de la Mercè, Rodríguez va passar per la Casa Amèrica Catalunya -dins del cicle Hamaques– per oferir una sucosa conferència sobre la seva experiència. Va explicar moltes coses, però a mi el que més em va agradar és que se li noten les ganes d’aprendre pels quatre costats. Raúl Rodríguez no va amb la veritat per davant, sinó que pregunta i pren apunts del que el públic li comenta. D’aquí uns anys sabrà encara més coses que les que sap ara. De saberuts, ja en tenim massa.
 
Ell va una mica per lliure, capbussant-se en la història de les migracions i les músiques que han circulat entre Amèrica i Andalusia, i n’emergeix de tant en tant amb troballes rellevants. Li agrada parlar dels personatges que han viscut pels marges de la història oficial i institucionalitzada, com els negres curros lliures que campaven amb salero pel barri del Manglar a l’Havana, o Ziriab, llegendari personatge que va ser esclau a Bagdad i que va revolucionar el pati andalusí al segle IX.
 
Raúl Rodríguez fa música entranyable, perquè tots tenim una història i quan l’escoltem se’ns remouen les entranyes. A la conferència va posar un fandango per a clavecí de Scarlatti amb una frase que ressona també a l’inici de la “Colometa” d’Al Tall. Al Tall, que van recordar la mort de Miquel Grau per peteneres, aquest pal que, segons sembla, ens va venir evolucionant de Mèxic via Andalusia, i que Raúl també reelabora a “La pena y la que no es pena”.
 
La música i les paraules d’aquest home sevillà, més partidari de la interculturalitat que de la multiculturalitat, són infinitament més interessants que els productes ensucrats que ens col·loquen cada dia els canals majoritaris. I escoltant-lo, en aquests temps d’esclafadores identitats monolítiques i discursos unívocs, t’ho passes pipa.


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Escriu el bloc Històries del sud. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol.

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat