Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 28/10/2016

The Power of Song

 


A “La bella filosa”, Carles Belda i Sanjosex li han fet un vestit musette d’aires llachians. És l’arrencada del disc Càntut (Bankrobber, 2016), i també del corresponent concert. Després d’estrenar-se a la Fira Mediterrània de Manresa, dijous passat va presentar-se al CAT de Gràcia en el marc del festival Connexions i el Circuit Folc.

“El pomeró” és una cançó d’escola d’esperit cívic i ecològic. La música és de la pegagoga sabadellenca Narcisa Freixas i Cruells, i es nota. La lletra s’aparta del sang i fetge i la força bruta que campa en general per les cançons populars i els nens hi fan bondat!

La tavernària “Per l’aliment del bon vi” té un joc acumulatiu a la lletra i un joc de veus molt interessant entre el cant greu de Belda i el més agut de Sanjosex, i després s’endinsa en camins selvàtics de sàmplers, curtcircuits folk i distorsions que recorden una versió d'aquella masurca, “Niña hechicera”, que a Xile cantava Violeta Parra i a Granollers una simpatiquíssima iaia amb la qual el grup de La Boina va fer una operació fa anys molt semblant a aquesta del Càntut. La iaia també cantava el xotis "Nena no em trepitgis", que el grup envoltava amb textures electròniques i bits.

Les danses del velatori, “El nen d’Hiroshima” d’Hikmet i Seeger cantat pel Grup de Folk i Xavier Baró, “El rei dels verns” de Goethe cantat per Roger Mas. Les cançons de nens que moren són les cançons més tristes del món. Ara gràcies a Càntut en tenim una altra, “La dida”, que Sanjosex va escoltar i gravar a la seva àvia, Conxita Lloveras. Segons recull el web de Càntut, ella l’havia après del seu pare, Hermes Lloveras. Al disc i a l’escenari, el romanç té un acompanyament instrumental desolat que s’adiu amb la lletra.

Crec que amb aquestes cançons passa una cosa. Si es miren amb les ulleres habituals de l’exotisme interior, com aquell qui remena les golfes de la casa del poble una estona abans de tornar a la vida ‘normal’ i ‘moderna’, aleshores són només testimonis d’un temps passat, pur i llunyà, que fan més o menys gràcia. Ara, si aquestes cançons les assumim com a pròpies i actuals, aleshores són poderoses. Pete Seeger ho deia en anglès: The Power of Song.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Escriu el bloc Històries del sud. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol.

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat