Jordi Alsina | Actualitzat el 15/11/2016

Aggelakas a la Salamandra

 
D'un temps ençà, la diàspora grega produïda pels efectes d'una política econòmica salvatge es fa notar també a Catalunya, i la població immigrant procedent del país hel·lènic és cada cop més nombrosa. La metròpoli barcelonina ha aixoplugat el gruix més important d'aquesta comunitat, que cada cop és més visible entre nosaltres. Una comunitat que va deixar la seva primera petjada al territori català (Empúries a banda) a principi del segle passat, amb un grup de bussejadors arribats de l'illa de Simi al Dodecanès que van instal·lar-se a Cadaqués, en una època molt convulsa a l'altra riba, i on encara es traçava el mapa que configurava la Grècia actual. Uns anys més tard (1928-1930) van arribar a la ciutat comtal un grapat de famílies gregues comerciants, les quals van ser l'embrió de la primera associació grega de Catalunya. Però, a part d'aquest apunt anecdòtic i testimonial, no va ser fins després dels jocs olímpics del 92 que Barcelona va esdevenir una destinació real per a aquells grecs que volen provar sort fora del seu país.

D'altra banda, des dels temps d'Antoni Rubió (primer president de l'Institut d'Estudis Catalans i pare dels estudis hel·lènics a casa nostra) hi ha hagut cert interès per la Grècia moderna dins el món acadèmic català, però sembla que aquest interès actualment s'hagi desfermat tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu. L'aprenentatge del grec modern gaudeix de molt bona salut, i tant a l'Escola d'Idiomes Moderns com a la Comunitat Grega de Catalunya n'ofereixen l'ensenyament; la demanda per aprendre els seus balls populars cada cop és més extensa, i són diverses les associacions que n'organitzen seminaris arreu del país; proliferen els restaurants grecs i locals especialitzats en la seva gastronomia, i no podia ser d'una altra manera, escoltar música grega en directe avui és possible a Barcelona. Iniciatives com les nits de rebétika cada dimarts al bar Absenta al barri del Raval, on diferents músics hel·lens establerts a la ciutat ens acosten aquest gènere musical característic de la Grècia d'entreguerres, o la programació del Diobar amb les músiques de taverna que ens ofereixen cada diumenge al migdia, en són un bon paradigma.

Davant aquest context, comença a ser normal que diferents músics que no pertanyen al que anomenaríem l'star system musical provinent de Grècia (Haris Alexiou o Eleftheria Arbanitaki en serien bons exponents) ens visitin al Principat els darrers anys. En aquest sentit, l'actuació de Giannis Aggelakas, un dels músics més avantguardistes del panorama grec, el proper dia 25 de novembre a la sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat, n'és un bon exemple. Tot i ser la segona vegada que ens visita, vindrà per primer cop amb el format de la seva banda actual. Fundador del grup de rock Trypes, el més influent del panorama grec dels vuitanta i noranta, va iniciar a partir dels 2000 una carrera en solitari que l'ha portat a experimentar amb el folk i l'electrònica, amb el rock i la música cretenca. Al seu currículum també hi té un parell de bandes sonores, on cal destacar la de la pel·lícula Psixi Bathia, de Pantelis Bulgaris.

Concert d'Aggelakas:


Erima vuna (Psixi Bathia):


Aggelakas amb la família Xylouris:





FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi AlsinaAntropòleg especialitzat en etnologia de Grècia i antropologia de la música. És autor del la pàgina web www.jordialsina.com.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat