Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 02/12/2016

Honors a Johnny Tarradellas

El carismàtic rumber rebrà un reconeixement a la Diada de la Rumba

Aquest diumenge 4 de desembre a la tarda, en el marc de la Diada de la Rumba que se celebrarà durant tot el dia a la fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu (Barcelona), Johnny Tarradellas rebrà la placa de Soci d'Honor de l'associació Forcat. Aprofitem per parlar amb ell i comentar el camí fet.
Johnny Tarradellas, retratat l'any 2008 per Juan Miguel Morales

Johnny Tarradellas (Barcelona, 1958) ha fet aportacions importantíssimes a la rumba catalana en diferents èpoques i des de diferents fronts. De la discorumba de Tobago al gran duo Chipén, que va formar amb el col·lega de la Cera Peret Reyes, a més d'acompanyar figures històriques i impulsar projectes tan entranyables com el disc col·lectiu Som la Rumba (Zanfonia, 2000)... la feina que ha fet Tarradellas és de pes i de fons. "Honor i glòria als qui han fet que brilli el sol", cantava el seu admirat Joan Manuel Serrat, referint-se als futbolistes. Si parlem dels herois de la rumba catalana, glòria i honors a Johnny Tarradellas.   

Amb onze anys, ell i uns amics del carrer de la Cera, agrupats com a Los Calós, van animar per rumba el col·legi Pare Manyanet de Les Corts. Allà ja hi havia el nucli del que seria després Tobago, grup format per Tarradellas amb Ramoncito Giménez, Petitet i Rafalet Laceras. "Vam créixer a un barri on en lloc de jugar a futbol jugàvem a fer música per les voreres", recorda Tarradellas, que l'any vinent celebrarà el cinquantè aniversari de la seva primera gravació fent un ventilador amb la guitarra. 

Tobago va obrir la rumba a noves sonoritats disco gravar els discos Rumbamania (Belter, 1978) i Piña colada (Belter, 1980). "Aquest grup és una mica com la baula perduda de la qual ningú no en parla, però jo crec que vam tenir el mèrit de tornar a fer que les portes de la discoteca s'obrissin a la rumba. Vam agafar tota la onda ballable, els Village People... ho vam ajuntar amb la nostra música i la vam ensopegar", comenta el músic de la Cera.

Quan encara corria amb Tobago, Tarradellas va acompanyar també Pere Pubill Calaf, Peret, al costat de Peret Reyes. I quan el Rei de la Rumba va plegar dels escenaris per dedicar-se al culto, els dos palmeros van formar un grup que atravessaria els desagraïts anys vuitanta en clau de rumba: Chipén. "Ens vam quedar solos ante el peligro, el Gato i nosaltres", evoca Tarradellas. Curiosament, van ser els propis Chipén qui van esperonar el retorn de Peret als escenaris, quan van convèncer-lo perquè els produís el disc Verdad (Rumbasa / PDI, 1990).

Des d'aleshores, Tarradellas no ha parat de fer música, però alhora s'ha anat endinsant en la faceta de la producció. Especialment interessant és el treball Som la rumba, àlbum entranyable com cap altre. "Li tinc una estima especial. Aquest és un disc que en principi havia de treure la productora del Serrat, i després semblava que s'ho quedava una multinacional. Havíem d'anar-ho a gravar a Londres, a l'estudi de Peter Gabriel, on ja hi havíem anat amb Peret. Però al final vaig veure que no tenia sentit. El vam fer aquí, reunint cinc generacions de famílies rumberes, amb una producció si vols més 'bruta' però amb molt més caliu. S'hi poden sentir els comentaris de l'Onclu Polla, del Paló. Això no té preu i hagués estat impossible fer-ho a Londres. Aquest disc és molt nostre, no és gens de plàstic", explica Tarradellas.

El nom de Serrat ha sortit a la conversa. I cal dir de Tarradellas, com tants altres rumberos, és serratià de cap a peus. L'ha versionat molt i l'admira com a poeta. Va participar a la rumba dels setanta "Caminito de la obra", i fa poc va fer la seva pròpia versió amb videoclip que traspua tendresa.



El seu fill Jack Tarradellas ha seguit les passes del pare com a músic i com a productor. "Fa anys que em va retirar. La joventut arrassa, tu, i en Jack m'ha avançat per l'esquerra fa molt de temps. Recordo quan el vam dur amb quatre anys a gravar el disc que vam fer els Chipén amb l'Albert Pla. En Kitflus em deia: nen, el teu fill ens treurà la feina!". I ara és la neta de Johnny Tarradellas qui avança al fill i a l'avi, perquè ja ha cantat en un disc, amb tot just un any i mig: la podeu sentir a "Pato", del Disco Jondo (autoeditat, 2016) d'Achilifunk

I aquest relleu generacional el du a la següent conclusió: "Creixes amb el que tens al teu voltant. Uns juguen al futbol, i nosaltres fem música. És molt diferent haver-la mamat que no que te l'ensenyin després en una escola. A nosaltres no ens ensenyen res, ho vivim des de petits. Mira, l'altre dia vaig anar a veure Muchacho y los Sobrinos i vaig pensar: estic veien la rumba d'abans. Em va recordar quan sortíem a l'escenari amb en Peret, o quan amb dotze anys anava amb el Chacho. Amb ells no et podies encantar, n'aprenies per força!"

Honor i glòria als qui
han fet que brilli el sol
del nostre futbol
de cada dia

...cantava Serrat a "Kubala". Doncs això. Honor i glòria als herois de les nissagues rumberes.

Navega per les etiquetes

Johnny Tarradellas

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat