Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 16/03/2017

Connexió bretona

Parlem amb Manu Sabaté, que actua amb Spontus aquest 18 de març al Tradicionàrius

Nit de doble i original ball folk aquest dissabte 18 de març al festival Tradicionàrius, amb l'actuació del nou grup El Lloro del Pirata i dels bretons Spontus amb el graller Manu Sabaté. Aprofitem per parlar amb ell d'aquest projecte separat per més de mil quilòmetres però unit per una gran afinitat musical i humana.
Spontus i Manu Sabaté. Foto: David Gallard

Com entres en contacte amb Spontus?
Manu Sabaté: El primer contacte va ser fa uns quants anys, quan el Blai Casals  [company de Sabaté en diversos projectes, com ara el trio Morena] em va passar els seus dos primers discos. Més tard, el 2010, va coincidir al País Basc amb alguns dels seus integrants, en un festival d'acordionistes, i ens vam entendre molt bé. Fa tres anys, al BabelMed de Marsella, vaig trobar-me amb el contrabaixista i el productor, i em van comentar que estaven buscant músics d'altres llocs per improvisar a partir de la música tradicional. Vam anar a la Bretanya amb en Blai i amb ells ens vam donar un any per trobar vies per treballar. El 2014 van sortir actuacions a un festival de cinema de Brest, on la cultura catalana era la convidada, i també al festival Trama de Bellver de Cerdanya. L'estiu del 2015 vam ser al festival de Lorient, a la Bretanya. I l'any passat van trobar una línia de suport a la creació del govern francès que ens va permetre fer tres residències la tardor del 2016: a Langonnet i Redon, a la Bretanya, i també a la Fira Mediterrània de Manresa. 

Ells havien tocat anteriorment amb bombarda?
Sí, de fet el grup Spontus té vint anys, van començar quan eren adolescents i sobretot han funcionat en l'òrbita de dues famílies de músics. Al principi eren un sextet que incloïa bombarda i biniou. Després han funcionat com a quartet, i ara tenen la formació ampliada amb un bateria i amb mi.
 
Quin repertori feu? Són tot composicions pròpies de l'acordionista Youen Paranthoen, que és qui s'encarrega també de la direcció artística, fetes a partir dels gèneres de ball propis de la Bretanya.

Però no feu els típics balls pautats sinó que deixeu força marge de llibertat creativa, no? Sí, aquest projecte vol trencar les estructures tancades de la manera de ballar i donar un punt més de llibertat. De fet, a la Bretanya normalment sempre es diu quin ball es farà. Nosaltres no ho hem fet i hem vist com els balladors feien coses diferents al que es corresponia 'ortodoxament' amb el que estàvem tocant. A nosaltres ja ens està bé que sigui així. 

Per la teva trajectòria –formació a l'escola Sibelius, participació al projecte Folkmus i als grups Inxa Impro Quartet, NewCat, Alenky...–, l'encaix amb aquests músics deu haver estat molt natural.
Del tot. Tot i que ens separen més de mil quilòmetres, tenim una manera d'entendre la música que és comuna, una estima molt gran per la música tradicional, que volem que sigui viva i mutant. En aquest terreny comú ens hi sentim molt còmodes, i en l'aspecte humà són uns fora de sèrie. Això sí, parlant llengües són un drama... Però he de dir que haver pogut muntar un projecte així, amb músics que viuen a tanta distància, és tot un orgull.

 
Spontus i Manu Sabaté. Foto: David Gallard

Ja t'hem preguntat moltes altres vegades pel fet de dur la gralla a nous horitzons....
Bé, jo he acabat per dir que faig música i toco la gralla. No em sento còmode amb el discurs d'haver de justificar perquè toco aquest instrument. No tinc la sensació d'estar fent res especial, sinó que toco l'instrument que toco i ja està. Si de passada estem ajudant a recuperar el que sigui, doncs molt bé.

Aquestes paraules recorden les idees que també defensa el tenorista Jordi Molina.
Sí, aquest discurs meu l'he agafat força d'ell. Tinc ganes de fer la música que m'agrada sense justificacions. Potser és una mica romàntic, o absurd, i potser no tindré tants bolos, però és així... Per cert, sobre la gralla, me n'he hagut de fer una d'especial per a aquest projecte, perquè per les tonalitats del diatònic de Spontus la gralla habitual no acabava de funcionar. És una gralla feta pel gran lutier Pau Orriols. Ell m'ha ajudat a fer la vida una mica més senzilla, perquè ja és prou complicada. 
 
Spontus són Alan Paranthoen (violí), Youen Paranthoen (acordió diatònic), Yann Le Bozec (baix i contrabaix), Erwan Bérenguer (guitarra acústica i elèctrica), Hugo Pottin (bateria) i Manu Sabaté (gralles i clarinet baix). Aquí els podeu veure en acció durant la passada Fira Mediterrània de Manresa:

Navega per les etiquetes

TradicionàriusSpontusManu Sabatéfolk

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat