Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 17/02/2017

El folk és per viure'l

Crònica de l'actuació de Joana Gomila i Folk Souvenir al Tradicionàrius

Alguna cosa important està passant... Feia temps que no vèiem crèixer l'entusiasme entre l'afició d'aquesta manera. Joana Gomila i el projecte Folk Souvenir aixequen il·lusió al seu pas, com la pols a l'era. El passat dijous 16 de febrer van actuar al CAT de Gràcia, en el marc del Tradicionàrius. 
Joana Gomila. Foto: Juan Miguel Morales

Hi ha discos, pocs, que tenen una especial concepció pop. Pop en el sentit que arrepleguen els elements de l'entorn immediat i els combinen sàviament en forma de collage. Orgànic (Sonifolk, 2001), de Miquel Gil, o El paradís de les paraules (Comboi, 2011), de Carles Dénia, pertanyen a aquesta categoria de discos que sintetitzen moltes músiques acumulades abans i que introdueixen un salt qualitatiu, obrint camins que altres segueixen després. O molt ens equivoquem, o Folk Souvenir (Bubota Records, 2016), de Joana Gomila i el seu grup, va per aquest camí.

A la presentació d'aquest disc vam comprovar que el que ens havien dit de la seva música és cert. A l'escenari es va desplegar en viu el que hi ha gravat al disc: músics que s'escolten els uns als altres per exprémer les textures sonores més recòndites; ampolles de plàstic esclafades; efectes orgànics i elèctrics; una gravadora amb cassets d'antigues veus populars; lletres d'Antònia Font reciclades com el que ja són (patrimoni cultural de tothom); cançons d'espigolar, de segar, de ventar; melodies tradicionals transformant-se en sorpreses, un canari ataronjat i robòtic movent-se i refilant al mig de l'escenari, i una veu que pot ser dolça, però que també és capaç de deixar anar sotragades elèctriques, recordant el nervi de grans mallorquines com Madò Buades i Miquela Lladó.

Joana Gomila i Folk Souvenir. Foto: Juan Miguel Morales

Una de les gràcies de la posada a escena de Folk Souvenir és que esborra amb subtilesa els límits d'un concert convencional. Al principi, la gent anava entrant a l'auditori del CAT i, mentre ocupava les localitats, Àlex Reviriego anava fent amb el contrabaix. Després, al cap d'uns quants minuts, s'hi afegia discretament Santi Careta a la guitarra, el canari refilant en una tauleta, els teclats de Laia Vallès, la bateria d'Arnau Obiols i Joana Gomila apareixent entre el públic amb la seva gravadora. I al final de tot, Gomila va asseure's callada entre el públic, mentre els músics deixaven l'escenari i la gent anava cantant "La lluna, la pruna", en un final que es va anar dissolvent com una remor que s'allunya. Sense dir res, Folk Souvenir va aconseguir que el públic es quedés pensant: per què ja no cantem? Perquè així ho entenen aquests músics: el folklore és esquiu i els ocells canten perquè sí. Folk Souvenir és música perquè sí, perquè ve de gust. No hi ha justificacions ni grans discursos.

Ah! I per si tot això fos poca cosa, als bisos vam poder escoltar Arnau Obiols amb un cant melismàtic i pastoril demanant que acollim els que fugin, amb les portes obertes sense claus ni panys.

Navega per les etiquetes

TradicionàriusFolk SouvenirJoana Gomila

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat