Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 26/02/2017

Forjat del Sacromonte a l'Albaicín

Entrevista amb el cantaor de Granada Jaime Heredia 'El Parrón'

Descendent de cantaors i pare de la gran cantaora Marina Heredia, Jaime Heredia 'El Parrón' (Granada, 1955) acaba de publicar un disc sensacional, Carbón de fragua (Los Gitanillos, 2016), on ret homenatge a la seva família, els seus amics i el seu món. Parlem amb ell per saber-ne més detalls. 
Jaime Heredia 'el Parrón'. Foto: Félix Vázquez

Aquest disc ha estat cosa de la seva filla, oi? Sí, és ella qui s'ha capficat i, bé, el cas és que jo també en tenia ganes, eh? Feia ja molt de temps que no gravava i què hem de fer, quedar-nos aturats sense fer res? Ha sorgit ben bonic, perquè hem treballat molt a gust. Els músics són els que acompanyen habitualment la meva filla.
 
La peça que dona títol al disc, “Carbón de fragua”, són uns tangos que dedica als seus pares [la seva mare era la famosa cantaora Rosa Heredia 'La Rochina']. També al meu avi, que treballava a la farga amb el carbó, i no parava de cantar mentre treballava. La introducció d'aquests tangos la fa la meva filla, i així anem passant de generació en generació.
 
Al disc també canta la “Vidalita” i la interpreta a la manera del seu amic Enrique Morente. Ens coneixíem des de petits i després vam treballar molt junts. Quan ell vivia a Madrid venia sovint a veure'ns. Teníem un munt de records compartits. Cap al final de la seva vida, s'estava molt a Granada i ens passàvem cantant i xerrant la nit sencera. La vidalita he mirat de fer-la en record seu. Però bé, ell era un cantaor molt atrevit i jo estic més ficat en els cants més purs: seguiriya , soleà , tientos , fandangos, cants de llevant i malaguenya... Per edat no sóc tan antic, però m'estic fent antic.

I seguint amb els homenatges, la malaguenya final està dedicada al seu oncle Frasquito. En aquesta m'acompanya el guitarrista Luis Mariano, de Granada, i recordem el germà del meu avi, Frasquito, també conegut com Niño de Flores.
 
Per la casa dels Heredia a Granada hi han anat passant tots els grans cantaors. Quins l'han impressionat més? Tots tenen alguna cosa. Potser Camarón, que venia molt. I també Remedios Amaya. I Enrique Morente, és clar.

 
El Parrón i Marina Heredia, nissaga flamenca. Foto: Félix Vázquez
 
Ha cantat a Catalunya? Sí, vam ser a Barcelona amb el grup de l'espectacle Macama Jonda [muntatge que el 1983 va aplegar les veus d'El Parrón, Enrique  Morente, Antonia 'La Negra', Luis Heredia 'El Polaco' i l'Orquestra Andalusina de Tetuán, entre altres].
 
Però no s'ha prodigat gaire fora de Granada, fa la sensació que costa que surti. És cert. Granada no sé quina cosa té, però enganxa a tothom. [En aquest aspecte, El Parrón segueix l'exemple d'un oncle seu, Juanillo 'El Gitano', que no va sortir gairebé mai del Sacromonte però va ser el mestre de tots els cantants de Granada.]
 
Aquest disc serà un treball puntual, o continuarà gravant a partir d'ara? Home, la idea és no parar, i de fet hi estic treballant. Ara anirem a Madrid, a Màlaga... i la meva intenció és fer un altre disquet, potser per a principi de l'any vinent. Però sense pressa, les coses s'han de fer bé i amb calma.

Navega per les etiquetes

ParrónHerediaGranadaflamenc

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat