Actualitzat el 09/03/2017

Big band de muntanya

La Rufaca Folk Jazz Orquestra de Sergi Vergés presenta el disc 'Beatus ille'

Quan el músic Sergi Vergés va anar de la ciutat a la muntanya va començar a gestar-se un projecte d'altura que aquest 10 de març farà un cim: la Rufaca Folk Jazz Orquestra presenta el disc Beatus ille (Seed Music, 2017) al CAT de Gràcia. Aprofitem per entrevistar el director d'aquesta peculiar big band on conflueixen el folk i el jazz. 

Rufaca Folk Jazz Orquestra Foto: Arxiu del grup

El títol del disc té a veure amb la teva trajectòria vital i professional? Sergi Vergés: Sí, quan vaig deixar Barcelona per anar a viure a Arsèguel, vaig començar a escriure una mena de cròniques neorurals que tenen a veure amb el Beatus ille (feliç aquell), el tòpic literari que parteix d'un vers d'Horaci i lloa la vida al camp. Després, quan ja estava confeccionant aquest disc, no hi volia posar títol, però després vaig veure que Beatus ille hi anava bé, no només per la meva vivència d'anar de la ciutat a la muntanya, sinó també en un sentit metaròfic, perquè a una big band, que és un tipus de formació molt urbana, li senta molt bé adoptar tot aquest repertori tradicional del Pirineu i aquests instruments vinculats al folk: violí, sac de gemecs i acordió diatònic.


Com va prenent forma la idea d'aquesta orquestra? 
Bé, jo faig classes al Conservatori del Liceu, i allà vaig tenir d'alumne el violinista Ivan Garriga, molt vinculat a la música i el territori pirinenc, que d'alguna manera ha estat el primer enllaç amb el món del folk. Després ja vaig anar a viure a Arsèguel i a partir d'aquí ha estat com anar encaixant les peces d'un puzle.
 
La big band de jazz i els instruments vinculats a la música popular de muntanya representen dos mons que històricament no han estat gaire relacionats. Com ha anat la posada en comú? Pel que fa a sonoritats, ha estat molt xulo. La incorporació d'una secció 'folk' enriqueix l'orquestra extraordinàriament. De fet, la idea germinal era treballar amb una big band estàndard, però vaig veure que si no hi havia pitos, acordió i violí es perdia una mica l'essència i el context de tot aquest repertori. I en l'aspecte musical, els entrebancs que et puguis anar trobant acaben sent un al·licient per a la creativitat. El fet que el folk acostumi a tenir estructures harmòniques senzilles obre molt l'espectre de possibilitats quant a arranjaments, etc. I després, m'agradaria destacar que el fet de viure a Arsèguel, epicentre de tota aquesta música de muntanya, et permet incorporar les vivències que connecten la música amb el territori i anar teixint una xarxa amistosa que es nota en el que fem.



Una part important de l'orquestra és la veu de la mallorquina Joana Gomila. Sí, va ser alumna meva al Conservatori del Liceu. Del seu projecte de final de carrera n'ha sortit el treball Folk Souvenir (Bubota, 2016), que és al·lucinant. Quan vaig veure que la gran majoria de temes eren cantats, de seguida vaig pensar en ella, perquè té formació jazzística però alhora viu i estima la música tradicional. I la vaig encertar!
 

D'una manera similar, el bateria Arnau Obiols no és que tingui un peu al jazz i l'altre al folk, és que en la seva música hi ha integrats els dos llenguatges amb una gran cohesió. Sí, a l'orquestra tenim dos bateries (també toca Roger Gutiérrez), i pel que fem ens calen tots dos. L'Arnau està molt vinculat a l'Alt Urgell. La seva padrina va ser informant d'Artur Blasco, per exemple, i està molt bé que ell treballi en aquesta línia. A l'orquestra hi dona també molt de joc amb el panderó quadrat, la canya esquerdada...

Al Tradicionàrius hi havia hagut precedents d'orquestracions folk com ara l'Orquestra Simfònica de la Canya, i últimament hi ha hagut la BIG CAT, Newcat, Tarquim, Inxa Impro Quartet... però més enllà d'iniciatives puntuals, tens la sensació que s'està obrint un nou espai entre el folk i el jazz?
 Bé, això és molt subjectiu. La meva impressió és que hi està havent una evolució collonuda. En general el món del jazz català ha begut tota la vida de les fonts originals, les nord-americanes. Estan molt bé, per descomptat, són meravelloses, però al final veus que no responen a la nostra vivència, i que val la pena aplicar tot aquest bagatge al material que s'identifiqui amb el teu territori, la teva tradició... i a partir d'aquí que surti el que hagi de sortir. Està molt bé que l'Arnau Obiols arrangi una cançó que cantava la seva padrina, que la Joana Gomila faci el que fa amb el cançoner de Mallorca. I molta gent està fent coses similars arreu de la península Ibèrica. 


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat