Actualitzat el 29/03/2017

De la cobla al sextet

Parlem amb Jordi Guixé, un altre dels participants a la trobada 'Coblístics desacoblats'

A Sons de la Mediterrània continuem presentant els participants a les trobades Coblístics desacoblats, impulsada al CAT pel programa Tradicionàrius a Ràdio 4. Avui, el tenorista Jordi Guixé (Puigverd d'Agramunt, 1986), que un bon dia va agafar una tenora una mica per casualitat... i ha acabat liderant un sextet de jazz amb tenora. 
Jordi Guixé Sextet

SONS: Després de tocar molts anys amb diverses cobles, vas publicar Silenci blanc (Right Here Right Now, 2014) al capdavant d'un sextet jazzístic. Com es va materialitzar aquest projecte?
Jordi Guixé: En acabar el grau superior de tenora a l'Esmuc, tenia molt clar que volia fer un projecte diferent. Amb l'Esteve Molero, amb qui som companys i molt amics, vam pensar-hi i vam acabar trobant aquest format de sextet de jazz. Pel tipus d'instrument que és la tenora, vam buscar temes melòdics del repertori clàssic del jazz, la bossa nova... tractats d'una manera diferent. El projecte tenia dues parts: la primera era la del sextet de jazz, i l'altra, de música de cambra. El resultat em va agradar molt i d'aquí en va sortir el disc.
 
El títol fa referència a una composició d'Esteve Molero. Aquesta peça té una història una mica llarga. Vaig començar a tocar amb la Jovenivola d'Agramunt, que dirigia Molero, i vam fer un projecte compartit amb un cor de veus búlgares. Es va dir Els sons ancestrals de la Mediterrània i el Mar Negre. Dins aquest espectacle ja hi havia la peça "Silenci blanc", que després s'ha anat modificant en diferents estils, i que al disc vam creure oportú d'arranjar per a sextet.

Algun cop has comentat que vas posar-te a tocar la tenora d'una manera una mica imprevista. Sí. A Agramunt, l'escola de cobla té molta tradició. Cap als 14 o 15 anys, jo havia estudiat clarinet i piano i calien músics per a la cobla. El director em va dir: tu què vols tocar? Jo vaig dir que la trompeta, però em va dir que no, que feien falta tenores i tibles. I vaig triar la tenora. Em va dir: la setmana que ve comences. I així vaig anar entrant-hi. Amb la cobla de seguida ja vas tocant pels pobles. Després vaig anar al Conservatori, amb el Jordi Figuerola, que em va animar a fer el grau superior a l'Esmuc. I ara sóc aquí.

La proliferació de propostes variades al voltant dels instruments de la cobla és un fet. Però tens la impressió que troben un ressò adequat o que es va obrint un espai per a aquests projectes?  La meva impressió és que costa, però que es va fent a poc a poc. La sardana és el món que és, amb els seus lligams, el seu mercat, etc. Quan mires de fer un concert diferent, no saps mai quin públic vindrà i què esperen. Hi ha músics com en Jordi Molina que porta molts anys treballant-hi i ha pogut traspassar fronteres. La tenora està molt vinculada a la sardana, i està bé, però també s'han d'anar obrint altres camins.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat