Jordi Roura i Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 17/06/2017

Força Itàlia i el txa-txa-txà

Els combos de la Barcelona de 1960, a 'Club Trébol'

Aquest diumenge 18 de juny el programa Club Trébol de Ràdio 4 viatjarà fins a la Barcelona de final dels cinquanta i principi dels seixanta, un moment molt particular, després de l'esplendor de les grans orquestres i just abans de l'arribada dels peluts, en què van proliferar els petits combos amb gust per la cançó italiana i el txa-txa-txà.
El conjunt Los Embajadores amb el cantant Domenico Modugno, el 1959. Foto: Arxiu Jordi Roura

A final dels anys cinquanta del segle passat, les orquestres de ball de Barcelona, tant les professionals com les anomenades popularment 'domingueres', van patir una crisi important. D'una banda, van proliferar les gires a l’estranger que proporcionaven als músics ingressos més segurs i estables, i de l'altra, els canvis en els gustos i les noves modes propiciades pel rock'n'roll i el twist van anar preparant el terreny perquè, en pocs anys, els grups 'peluts' canviessin de dalt a baix el model de la música popular.

Abans que es consolidés del tot aquest canvi de paradigma, però, hi va haver un temps de transició en què van proliferar els combos amb un sabor genuí, petites formacions integrades per músics que havien format part de grans orquestres i que buscaven noves expressions artístiques sota la poderosa influència dels cantants italians i d'un ritme molt concret: el txa-txa-txà. Ricard Roda, Salvador Font 'Mantequilla', Josep Cunill, Francesc Burrull, Ramon Farran i Manolo Bolao van ser alguns d'aquests músics.
 
Bon exemple d'aquesta tendència és el grup de vida efímera Eddy Guerin & Les Barcels, que el 1959 van gravar, a la seva manera, quatre èxits del Festival de la Cançó de Sanremo. Formaven el grup Ramon Farran a la bateria, Manolo Bolao a la guitarra elèctrica, Ricard Roda als saxos, clarinets i flautes, i els germans Gràcia al baix i el piano.

 
1959: el grup Los Barcel's (Eduardo Gracia, Manolo Bolao, Eddy Guerín i Ramon Farran, amb Ricard Roda) enregistrant un disc per a SAEF. Foto: Arxiu Jordi Roura
 
Un altres d'aquests combos té l'origen el 1958 a Suïssa. Allà estava de gira l'Orquestra Tropicana quan quatre dels seus integrants (el bateria Josep Coll, el contrabaix Jaume Vilagrassa, el saxofonista Agapit Torrent i el pianista i vibrafonista Francesc Burrull) van fer plans per muntar un conjunt a la italiana i tocar a petites sales de Barcelona. Així va néixer el Latin Combo, que va debutar a la sala Bikini el maig del 1958. Veus discretament cuidades i molts txa-txa-txàs eren marca de la casa. Fins i tot van dur a aquest ritme l'èxit “Quinze años tiene mi amor”, del Dúo Dinámico.
 
Un altre grup d'aquella escena era Los Embajadores, quintet format pel trompetista Ferran Orteu. Entre 1959 i 1962 van publicar diversos discos. Tot ho passaven a txa-txa-txà, fins i tot el pasdoble valencià “El fallero”, amb una curiosa versió que incloïa desenvolupaments jazzístics amb vibràfon, flauta i piano. També versionaven al seu aire peces com el bolero “La escalera” o “El berebito”, una mena de garrotín andalús, que també duien al terreny del txa-txa-txà.
 
A la mateixa època de final dels cinquanta, La Voz de Su Amo va publicar un EP curiós protagonitzat per un supergrup de veus. Es feien dir Los Volare i hi cantaven, entre altres, Josep Guardiola i les Hermanas Serrano. I aquells anys també corria per les sales de Barcelona el guitarrista gitano Miguel Manzanos, que havia format part del llegendaris Clippers dels anys quaranta i que posteriorment formaria un quintet propi, amb el qual va adaptar cançons italianes i èxits del moment, i va publicar tres discos per a Discophon. Al quintet d'aquest gitano català hi havia també el trompetista i cantant valencià Vicente Serrano, i junts adaptaven temes italians com ara "Luna de Capri". 
 
Aquests grups, en definitiva, estaven molt pendents de la moda italiana i d'artistes com Bruno Martino, Renato Carosone, Peppino di Capri... però també de la cançó francesa (atenció a la versió ballable que Los Comodines feien de "L'important c'est la rose", de Gilbert Bécaud) i dels sons brasilers i la nova bossanova que arribava des d'ultramar. La segona formació dels Latin Combo, per exemple, van gravar per a Vergara una gran versió del “Desafinado” de Joao Gilberto, amb un solo de guitarra de Manolo Bolao
 
Tota aquesta estètica es va anar diluint, primer amb la irrupció dels conjunts joves sorgits dels ambients estudiantils (Los Pájaros Locos, Golden Quarter, Los Catinos) i després amb els peluts que seguien la nova hegemonia instaurada pels Beatles.

Totes aquestes músiques sonaran al programa Club Trébol de Ràdio 4, aquest diumenge 18 de juny a partir de les 16 h. També pot escoltar-se a la carta i baixar-se com a podcast en aquest enllaç.
 




Navega per les etiquetes

Ràdio 4Club Trébol

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat