Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 03/08/2017

Or al crepuscle

Crònica del concert de Carles Dénia i Pau Figueres al Museu de la Mediterrània

Carles Dénia, acompanyat del guitarrista Pau Figueres, va obrir l’1 d’agost passat la segona edició dels Capvespres musicals al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. So magnífic i transparent, fresqueta, palmeres... escenari ideal per cantar a la tradició ben entesa i invocar els poetes andalusins.
Foto: Adriana Calisaya

“Capvespre a Paranà” és una melangiosa composició de ressons piazzollans. La va escriure el tenorista Jordi Molina i obria un dels seus discos amb l’acordionista Perepau Ximenis: Sardana curta però no tant (Temps Record, 2013). Al capvespre l’aire és relaxa. I als capvespres allargats de l’estiu, quan els nens poden jugar pel carrer i els grans busquen la fresca, sembla que el temps s’alenteixi. A Torroella de Montgrí, terra de sardanes curtes i llargues, Molina hi programa un petit cicle de capvespres musicals. L’escenari és la terrassa de Can Quintana, un gran casalot que actualment és la seu del Museu de la Mediterrània. Les palmeres del jardí fan de teló de fons, mentre que el joc de llums l’aporta el cel, que va canviant de colors.
 
La bessona del capvespre és l’albada. Té la mateixa llum que el seu germà i és el moment en què els amants se separen. Així ho van proclamar, entre altres, els poetes andalusins, que fa mil anys cantaven a les palmeres, els jardins, els horts, el bon beure i la sensualitat en general mentre el seu món s’ensorrava. Els andalusins, adaptats de l’àrab clàssic al valencià per Josep Piera, van aparèixer sovint en el primer concert dels capvespres musicals al Museu de la Mediterrània, amb el cantaor Carles Dénia acompanyat del guitarrista Pau Figueres. Dénia es disposa a entrar aviat amb un nou àlbum en les foscors espirituals d’Ausiàs March, però a Torroella el músic de Gandia es va centrar en els dos pilars que han marcat la seva discografia recent: poesia andalusina i cant tradicional valencià, dos móns que comparteixen el gust per l'horta, i atacats tots dos amb un sentit de la llibertat molt especial.

  Foto: Adriana Calisaya  
 
Després que els núvols hagin escampat gotes disperses pel Baix Ter durant tot el dia, comença a sonar la “Malaguenya de Barxeta” i els melismes sobrevolen l’audiència amb una nitidesa sorprenent. Mentre Carles Dénia fa cantar al públic la tornada d’“Era un jonc emocionat”, travessa el cel un gran arc de Sant Martí. “Una túnica d’abraçades que la mà de l’aurora va esquinçar”, va escriure Ibn Khafaja, el príncep de tota aquesta colla de vividors que van ser els poetes andalusins.
 
Per la de l’u, “La tradició mal entesa” fa girar el concert cap al cant d’estil, i mentre Carles Dénia es queda sol per cantar una sèrie de cants de batre, se sent la remor de trons llunyans. “Lànguidament el sol decau, rebenta el tro i el núvol escup blanc”, que diria Khafaja ‘el Jardiner’. El “Bolero de l’home insomne” també és un tro. Aquesta cançó és política en un sentit profund i treu a relluir una ràbia llibertària molt sentida. Sembla directament inspirada en el quadre Il quarto stato, de Giuseppe Pellizza, i també en el Despegando (CBS, 1977), de Morente. Tot i que hem de dir que Pau Figueres, amb camisa blanca, armilla negra i les fulles de palmera al darrera, no recorda Pepe Habichuela, sinó Paco de Lucía. Mentre sona el bolero, travessa el cel una oreneta.
 
Guitarrista i cantant arriben ara al tram més intens i inspirat del capvespre: fondura i llambregades flamenques amb “Mira aquesta panerola de gesmils” i “La petenera”. Paraula de Marj Al-Khul: “Els pètals són puntes de mitges llunes per on d’or corre el crepuscle”. I paraula de Carles Dénia a “La petenera”: “D’este món ara i per sempre, volguera jo renegar, i renàixer algun dia, mare meua del meu cor, en un món de veritat”.

Al final els ritmes festius prenen el lloc de la paraula. En això les seguidilles són imbatibles, i amb les seguidilles de Zarra i Enguera, seguides de les riberenques, es fa de nit al Museu de la Mediterrània mentre travessa el cel un rat penat i a dalt, tan alta, va la lluna.

Foto: Adriana Calisaya

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat