Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 27/09/2017

Cobla i 'collonar'

La fanfara catalana Biflats actuarà el 7 d'octubre a la Fira Mediterrània de Manresa

S'han proposat tornar el so de la cobla a l'espai on va néixer: les places tumultuoses de festa i repertoris promiscus. I tot amanit amb genuí humor empordanès. Són els Biflats, han publicat el disc Catalan fanfare! (Picap, 2017) i el 7 d'octubre es presentaran a la Fira Mediterrània de Manresa (p. Major, 20 h).   
Biflats

Acaben d'entrar a participar en el programa d'acompanyament artístic de l'Espai Marfà de Girona, una iniciativa que l'any passat van protagonitzar Les Anxovetes i que, des d'ara i fins al juny, permetrà als Biflats treballar especialment dos aspectes: la posada a escena i l'exportació i internacionalització de l'etiqueta 'catalan fanfare'.

Així, Catalan fanfare, es titula el primer disc d'un projecte nascut fa una mica més d'un any. Segons explica un dels seus integrants, Xavi 'Pendón' (composició, veu, tenora i clarinet): "Els Biflats van sorgir d'una manera natural. La majoria dels músics venim del món de la cobla i les sardanes, i amb aquest grup mirem de normalitzar la formació duent-la a nous camps. De fet, el projecte va sorgir arran d'una composició que vam fer per a la colla gegantera de Blanes. Vam veure que funcionava i aquí ens teniu".  
 
Edgar Massegú (lletres, veu i percussions) comenta: "La primera influència del grup són les músiques gitanes i balcàniques; sons que són exòtics però alhora són presents en la música popular catalana; l'escala aràbiga, el mode frigi... són elements que tenen influència en la música catalana, de la mateixa manera que ja en el moment en què es forma la cobla rep la influència de la contradansa i les Antilles, com ha documentat la musicòloga Anna Costal". Un gran exponent d'aquesta amalgama és la cançó "Coucou", on ressonen alhora la cobla, la copla, el rai d'arrel magribina, el pop d'El Último de la Fila... En definitiva: aquells que posen en dubte l'existència d'una sensibilitat musical mediterrània, que escoltin sens falta "Coucou".

Aquest substrat històric i eclèctic el tenen molt present els Biflats i els serveix per configurar tot un paisatge pop coblístic: "D'alguna manera, tornem la cobla al punt gamberro que tenia en els seus orígens, quan tant podien tocar sardanes com pasdobles; mirem d'emmarcar la cobla en una sonoritat pop que pugui funcionar per exemple a la ràdio". Una mica com han fet Kusturica i companyia amb la música balcànica. I dels Balcans, els Biflats han anat absorbint elements del conjunt mediterrani. "Reivindiquem que la cobla és el nostre pop i no volem que sigui una rara avis, sinó que està connectada amb l'entorn mediterrani." Després de passar l'estiu passat per la primera edició del fesitval Amb So de Cobla de Palamós, un dels objectius del grup és la sonoritat de la cobla comenci a ser familiar en els circuits de l'anomenada world music, on les fanfares balcàniques o la rumba dels Gipsy Kings, per posar dos exemples propers, estan instal·lades des de fa temps.  

Cobla i fanfara balcànica comparteixen la possibilitat de jugar amb veus de vent contrastades. "Com que el projecte s'ha inspirat en les fanfares, ja hem instrumentat d'aquesta manera, una mica com si fóssim una fanfara romanesa", explica Pendón. I Massegú hi afegeix: "Els darrers temps hi ha hagut projectes que porten la cobla a la sala de concerts. Nosaltres anem per un altre camí, més cap als carrers i els orígens ferèstecs, de manera que ja ens està bé la potència sonora de la cobla, no hem de retallar aguts sinó tocar tal com sona". 

L'ambient feréstec també es materialitza en les lletres del grup, que signa Edgar Massegú: "Són lletres desenfadades, plenes d'al·literacions, jocs fonètics i de jocs de paraules. Ens basem en el típic 'collonar' empordanès i procurem que hi hagi com més nivells de lectura millor. Una lletra que per a la mainada sona com un conte, per a un adult pot tenir un missatge de reivindicació". Bon exemple n'és la cançó transfronterera que obre el disc, "El bou de Portbou", ideada davant el monument al filòsof Walter Benjamin que hi ha a la vila empordanesa i ambientada al voltant de les vides obscures d'alguns dels seus veïns, en els textos de Contraban i altres narracions de Josep Pla... En els darrers concerts, els gendarmes i les pilotetes amagades dins el ventre s'han transformat en guàrdies civils i paperetes.    
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat