Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 08/10/2017

Una veu desencadenada

Rocío Márquez torna a enlluernar a la Fira Mediterrània de Manresa

L'any 2013 Rocío Márquez va encendre El Sielu de Manresa, presentant el seu primer disc a la Fira Mediterrània. Aquest 2017 ha tornat al Bages, ja del tot consagrada, al Teatre Conservatori i presentant el seu projecte compartit amb el violagambista Fahmi Alqhai. I ha tornat a enlluernar.
Rocío Márquez, al Teatre Conservatori de Manresa. Foto: Dani Álvarez

'Lo peor de la condena / es cogerle el gusto / a las cadenas.' Són versos àcrates d'Isabel Escudero que Rocío Márquez canta per seguiriyas al seu darrer disc, Firmamento (Universal, 2017), però que també inclou en el seu projecte compartit amb el violagambista Fahmi Alqhai, el seu germà Rami Alqhai (també violista) i el percussionista Agustín DiasseraDiálogos de viejos y nuevos sones, una extraordinària trobada entre músics que expremen a fons l'expressivitat del barroc, d'una banda, i el cant flamenc, depuradíssim i transparent, d'una artista a qui ara mateix no se li endevina sostre.
 
'Lo peor de la condena / es cogerle el gusto / a las cadenas.' Val la pena repetir aquests versos llibertaris i rumiar-los. Rocío Márquez els va cantar, mastegar i ornamentar fins a extrems emocionants en un final de concert volcànic. Abans havia interpretat cants d'anada i tornada, cançons de bressol, una versió commovedora del “Cant dels ocells”, fandangos a pèl amb la sola companyia de les percussions, antigues danses de l'Amèrica i la Mediterrània barroca, el madrigal de Monteverdi “Si dolce è’l tormento”, els cèlebres versos de Santa Teresa “Vivo sin vivir en mi...” bressolades en bamberas i, al bis, una saborosa lectura dels “Angelitos negros” d'Antonio Machín. Tot ho assimila Rocío Márquez i ho integra, a la manera morentiana dels grans flamencs moderns, en una personalitat única. Sempre es mostra continguda, fins i tot discreta, amb poques explicacions però amb una tècnica tan extraordinària i tan ben aplicada que fa que en els seus concerts sovint saltin guspires.

Fotos: Dani Álvarez

El concert de la cantaora de Huelva va marcar un punt àlgid en una segona jornada de Fira Mediterrània en què van presentar-se diverses propostes amb un alt grau d'experimentació. Al matí, per exemple, la cantant mallorquina Joana Gomila i els músics de Folk Souvenir van començar a fer rodar els engranatges d'un projecte artístic que no se sap ben bé encara en què consistirà, però que girarà al voltant del fascinant cant de la Sibil·la. En un laboratori creatiu obert al públic, van exposar-se per exemple els testimonis vivencials de l'organista Lluís Obiols i la cantant Laura de Castellet, que han recuperat la representació del cant a la Seu d'Urgell, i la vehemència teòrica de l'antropòleg Manuel Delgado, que va dissertar sense descans sobre el paper de la màgia en la societat.

També és antropòleg el sevillà Raúl Rodríguez, que a la tarda va omplir la Taverna de la Fira per presentar el seu segon llibre-disc, La raíz eléctrica (Fol, 2017). Amb el seu tres electrificat i els seus fidels escuders catalans Aleix Tobias (percussions), Mario Mas (guitarres), Guillem Aguilar (baix) i Pablo Martín Jones (percussions), el músic ha aprofundit en el camí iniciat a Razón de son (Fol, 2014), integrant viatges, vivències transatlàntiques i estudis musicològics en una una música polirrítmica i alhora emparentada amb les tradicions de Radio Futura, Pata Negra, etc.

Més sons d'arrels evolucionades, en aquest cas del País Valencià, van sonar al vespre amb la presentació al Sielu de Xiromita Trad Project, iniciativa que va néixer com a projecte final del dolçainer Miquel Gironès a l'Esmuc i que ha anat evolucionant fins a convertir-se en una animada celebració de la música popular, i més concretament una reivindicació de la dolçaina, sustentada i embolcallada en guitarra, viola de roda, bateria, baix elèctric i les veus de Miquel Gil i Rafel Arnal. Gironès i els seus músics fan sobretot molta festa, i de passada donen noves volades a joies populars com ara el Cant dels angelets d'Ontinyent.

Ja de matinada, la festa continuava al càlid Vermell, on entre balls i sopars Juan Mari Beltran desplegava tota una mostra d'instruments tradicionals bascos en companyia d'Ixiar Jauregi i Errege Belda: txalaparta, alboka, panderetes, acordió, gaita, dulzaina, txistu... un festival de sons i de repertoris populars presentats pel mestre i investigador Beltran amb la claredat i l'emoció de qui estima el seu ofici.

Navega per les etiquetes

Fira MediterràniaRocío MárquezManresa

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat