Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 06/12/2017

Danses, amistat i paganisme

Entrevista amb Josep Maria Ribelles (2)

Enllà (Satélite K, 2017), gravat per Josep Maria Ribelles amb la complicitat del seu amic Kepa Junkera, és un disc de so essencial i artesanal. A Sons de la Mediterrània entrevistem en dos capítols l'arpista de Cerdanyola del Vallès per saber-ne més detalls. 
Josep Maria Ribelles. Foto: Igotz Ziarreta

Primera part de l'entrevista: "Una arpa i un ambient"

Al disc Enllà destaca la participació vocal del grup basc de noies Sorginak, molt vinculades a Kepa Junkera.

Va ser una idea de Kepa i em va semblar fantàstic. Al disc canten en català, conjuntament amb Heura Gaya, i també en euskera. I una de les noies, Eneritz Aulestia, recita al final de "Noia" un fragment de "Nire aitaren etxea", un poema de Gabriel Aresti amb una càrrega política molt forta, però també poètica.
 
I també hi apareix Marina Rossell recitant “Cant de gentil”, de Jacint Verdager. Per què has triat aquest text?
Verdaguer m'interessa bastant i em sembla una figura important. Bàsicament, aquest text l'he triat per la tensió espiritual que desprèn. Ara mateix el paganisme està calant fort a Europa, i per mi, el més pagà que tenim nosaltres és la poesia de Verdaguer, que té un vessant cristià explícit però alhora també una obsessió amb els mites antics i medievals, un vessant lligat al paganisme molt interessant.
 
Més enllà d'aquest text, el paganisme o cert aire de reunió tribal és molt present al disc, en títols com “Sorginak Akelarrera”.
Per mi el paganisme és molt inspirador. Però no parlo dels mites germànics ni res per l'estil, sinó de les danses catalanes, que tenen arrels molt paganes, remeten al contacte amb la natura... tenen una tensió molt forta i inspiradora.
 
A Enllà hi fas sonar l'arpa neogòtica catalana i la celta.
Les he barrejat molt totes dues. La neogòtica, que és única, té un color que m'agrada molt. I la celta l'he fet servir bastant, per exemple, per introduir registres més greus.
 
Si alguna cosa té aquest àlbum és que és genuí i singular. Com la teva arpa neogòtica...
Té un ambient especial. És una aposta que hem fet. Per entendre'ns, no és el disc que avui dia, amb la quantitat de recursos tècnics que tenim a l'abast, s'acostuma a fer. A Enllà hem tirat més de recursos personals i emocionals, partint sempre de l'arpa com a gran protagonista. El resultat final ens va sorprendre força, tant a Kepa com a mi. És un disc difícil de catalogar, i tampoc no és fàcil d'entrar-hi en una escolta immediata. Jo el veig, més que com un producte, com la continuació d'una relació personal amb Kepa Junkera. Passa com amb Fok (Satélite K, 2017, el doble CD que Kepa ha gravat amb músics d'arreu dels Països Catalans): no són espais tancats, sinó que són fruit d'una feina de col·laboració continuada on una idea et du a una altra, i aquesta a una altra...

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat