Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 15/01/2018

Maduresa i llibertat

Els Quicos inauguren el XXXI Tradicionàrius amb un nou espectacle antològic

El passat 12 de gener va inaugurar-se una nova edició del Tradicionàrius. Un dels grups que no hi fallen mai, els tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, van presentar 25 anys al 4L, el concert amb què celebren el seu vint-i-cinquè aniversari, més madurs que abans i igual de reivindicatius.
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, a la inauguració del Tradicionàrius 2018. Foto: Josep Tomàs

Ambient de tornada a casa. Com cada primer divendres després de Reis, a la placeta d’Ana Frank, al cor de Gràcia, arriba la cercavila per inaugurar el Tradicionàrius. Mentre toquen la colla grallera Guirigrall i els percussionistes de Kabum, no veiem per enlloc la furgoneta 4L que els Quicos han fet servir per viatjar amunt i avall durant el darrer quart de segle i que dona títol al seu nou espectacle antològic. La deuen haver deixat en algun pàrquing proper. El públic va omplint el CAT després de visitar al vestíbul l’exposició dedicada a Peret Blanc de Beget, violinista sense solfa.

No vam veure la furgoneta 4L, però sí que vam escoltar uns quants clàssics de clàssics (“Lo fandango dels adéus”, “Lo banc del si no fos”, “Lo Carrilet”...) i vam observar uns quants elements que ens fan pensar que els Quicos han evolucionat. Mantenen la mateixa vis còmica de sempre, però se’ls veu més madurs. Per reinventar-se, s'han obert a nous pals musicals i han anat introduint cops d’efecte vistosos, com ara fer aparèixer els seus homòlegs brasilers, Gilberto da Costa Santos i Joao de Bahia, que al CAT va versionar en clau de bossa nova la cançó de les enramades.

 
Uns cosins llunyans dels Quicos, arribats del Brasil. Foto: Josep Tomàs

Però més interessants són els arranjaments orgànics que són capaços d’introduir en un cant de sega o en un antic romanço, fent repicar aixades i omplint panderos d’arena, i també elements autoparòdics que van empescant-se. Com que tenen una imatge tan i tan definida, aquests copets d’humor funcionen la mar de bé. L’escena en què el bateria Sinyor Bartomeu, el baixista Vicent Ferrer i el teclista Jaumet es posen en la pell de Quico, el Mut i el Noi, respectivament, és un joc de miralls entranyable. 

Mentrestant, al Noi li està passant el mateix que a Sancho Panza, que es va anar fent savi entre la primera i la segona part del Quixot. Com l’il·lustre personatge de Cervantes i els millors bufons de la història, Quique Pedret ja no diu poca-soltades, sinó que deixa anar veritats com punys. Quan el públic va cridar “llibertat!” al final d’un romanço de crònica social especialment reivindicatiu, el Noi va respondre: “Molt ben dit. Si estem units, això està guanyat”.

A Quico el Célio li passa tres quarts del mateix. S’ha fet reflexiu i explica amb tota naturalitat, a l’estil de Pete Seeger, que les cançons tenen molt de poder i que val la pena estar sempre al costat del poble, de la gent que va sobrevivint de desgràcia en desgràcia. Al CAT els Quicos van anar enumerant les lluites que han anat cantant: la defensa del riu, l’estafa de la crisi econòmica amb polítics que acaben als consells d'administració de companyies elèctriques, la crisi dels refugiats al Mediterrani i l’actual demanda de llibertat. Una de les cançons del seu nou repertori no pot ser més actual: “No tinc diners”, actualització d’una melodia tradicional tortosina que els escolanets cantaven a un mossèn garrepa. Del darrer àlbum també va sonar la cúmbia “Lo potaque” i l’arrumbada “Lo meu nom és xeic”. El que no és nou són les jotes de comiat, cantades com sempre a pèl entre el públic.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat