Jordi Roura i Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 21/01/2018

Mil ritmes fugaços

Emili de la Torre, al Club Trébol

El programa Club Trébol de Ràdio 4 acull aquest diumenge 21 de gener la vida i l'obra d'Emili de la Torre: vocalista, contrabaixista, trompetista... i integrant de Los 4 de la Torre, un dels conjunts més interessants i creatius de l'escena ballable dels anys seixanta a Catalunya.
Emili de la Torre. Foto: Arxiu Jordi Roura

A principi dels anys seixanta van créixer com bolets els grups que emulaven les grans referents de moda internacionals: els Beatles, els Shadows, Tom Jones... Però que naixessin combos amb personalitat i repertori propis, això ja era més dificil. Los 4 de la Torre, un grup familiar amb una sonoritat i uns arranjaments treballats amb cura, en van ser un dels més destacats. El seu líder era Emili de la Torre i Campo (Barcelona, 1925).

L'any 1938, en quedar orfe de pare, Emili de la Torre va haver de començar a treballar per tirar endavant la família, però també ben aviat va començar a fer camí en l'ofici musical. Així, el 1941 guanya el segon premi d'un concurs de cantants a la sala Apolo de Barcelona, i comença a actuar amb orquestres barcelonines com la del Rialto, a la ronda de Sant Pau. Finalment, forma la seva pròpia orquestra de ball, en bona part agafant músics de l'Orquestra Fantasio. Tanmateix, l'orquestra no durà el seu nom, sinó la de l'estel·lar primer trompeta, Ramón Busquets.

La primera cançó publicada en disc de De la Torre va ser "Poema en el jardín", i la va gravar a principi dels anys quaranta, però la més famosa de totes no es donaria a conèixer fins uns 25 anys més tard: "Vuelo 502", un dels grans èxits de Los 4 de la Torre, publicat el 1966, en plena campanya de foment del turisme a Mallorca. Emili de la Torre havia format aquest grup inicialment amb una formació on hi havia el pianista Josep Cunill. Però al cap de poc temps ja van incorporar-se els dos germans.

A banda d'acompanyar diversos cantants, els germans De la Torre van gravar un munt de cançons que sonaven a les ràdios i els envelats. Van debutar el 1961 a la sala Acapulco de Sarrià, i van gravar el primer EP el 1965, al segell Belter. A més de destacar per l'harmonia de les tres veus diferenciades (i també pel so del vibràfon de Francesc Corominas, que acabaria deixant el grup el 1967 per entrar a la Banda Municipal de Barcelona), els tres germans van anar apuntant-se als ritmes, alguns de ben curiosos, que es van anar posant de moda als anys seixanta: el twist, el madison, la bossanova... però també el giro, el quando, l'ska, el hully-gully, el tabouré, el bycicle... i van gravar també cançons en català, ballables i nadales.



Emili de la Torre també va dedicar-se a la gravació de covers. Sota noms com Tinglado 13, Los Bimbos o The Matches, va gravar versions de peces com "Maria Cristina me quiere gobernar" i "I Miss You". Després d'inaugurar l'hotel Princesa Sofía a la Diagonal de Barcelona, el 1975, el grup va passar a ser la formació resident d'aquest establiment. Després de retirar-se, encara es van reunir un nou cop per tocar i gravar un disc en català, Barri gòtic (2000).

Navega per les etiquetes

Emili de la TorreClub Trébol

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat