Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 25/03/2018

Lluminosa Elena Ledda

La cantant sarda publica el disc 'Làntias'

Làntias (S’ardmusic/Karonte, 2018) és el nou disc de la cantant sarda Elena Ledda, una de les veus més emblemàtiques i refinades de la música d'arrel mediterrània. Ledda s'ha envoltat dels músics que l'han anat acompanyant al llarg de la seva trajectòria per presentar dotze cançons enlluernadores.
Elena Ledda. Foto: Pierluigi Dessì

Elena Ledda és una cantant extraordinària. Podria haver fet carrera en el món de l'òpera, però va preferir treballar en el camp del folk i la cançó d'arrel tradicional. Fa uns mesos la vam poder sentir a Barcelona, presentant en el marc de les Festes de la Mercè Bella ciao, el projecte capitanejat per l'acordionista Riccardo Tesi en què es commemoraven els cinquanta anys de la irrupció als teatres d'Itàlia del Nuovo Canzoniere Italiano.    

Les lletres d'aquest nou disc les ha escrit en bona part Gabriella Ledda, germana de la cantant. I pel que fa a l'acompanyament musical, hi trobem alguns dels músics que han col·laborat regularment amb ella al llarg de la seva carrera: Mauro Palmas (llaüt, mandola i mandoloncello, a més de compartir amb Ledda la composició de bona part del repertori), Marcello Peghin (guitarres), Enzo Avitabile (veus i saxo), Silvano Lobina (baix i arranjaments)...

Com ja és marca de la casa, la combinació entre la genuïna veu de la cantant i els arranjaments que la connecten amb la música popular sarda són espectaculars. Així, la peça que dona títol al disc s'obre amb Luigi Lai fent sonar les launeddas, el triple clarinet de fusta i canya simple, d'arrel mediterrània, que actualment es continua tocant a Sardenya. Lai i Ledda havien coincidit en escenaris arreu del món, però mai fins ara no havien gravat plegats.

"Cantu luxis" ("Quantes llums"), la cantant reflexionava així en una llarga entrevista al web italià de referència Bloogfolk: "Als anys vuitanta i noranta es van crear moltíssims festivals que tenien al seu nom la parauala 'Mediterrani'. Sempre hi havia al mig aquesta paraula, com si estigués de moda, que d'alguna manera remetia a la festa i feia pensar en la música magribina, el flamenc, el rebetiko. Avui, aquesta paraula ha desaparegut dels festivals i quan dius 'Mediterrani' penses en els morts que hi suren. És una imatge molt forta però és com si aquesta paraula fes por, com si la volguéssim fer desaparèixer. A 'Cantu Luxis' hi ha tot això. No volem fer veure que no veiem res, que no sentim res...". La cançó diu:

Cantu luxis           Quantes llums
cantu boxis           quantes veus
funt acostendi       es van acostant
aundi ses tui         ara cap a tu.

Cantu sorti            Quanta sort
cantu morti           quanta mort
chi s'amestùrat     que es barreja
custu mari            en aquest mar.



Navega per les etiquetes

Elena LeddaLàntias

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat