Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 20/06/2018

Pandero, sal i pebre

Coetus celebra el desè aniversari estrenant el seu tercer disc al festival Grec de Barcelona

Diu Aleix Tobias que si en els anteriors treballs de Coetus hi havia una mica més de llenties i xoriço, en aquest De banda a banda (Satélite K, 2018) hi ha una mica més de sal i pebre. El percussionista i la seva orquestra de percussions ibèriques el presentaran el 16 de juliol a l'Apolo de Barcelona, dins el Grec.
Coetus. Foto: Abel Echeverría

No només és que hagin sabut fer palpitar tota una orquestra de percussions ibèriques durant una dècada de manera independent i autogestionada. És que a més han fet escola i han contribuït a una certa 'revolució del pandero quadrat'. Això van explicar els integrants de Coetus al CAT de Gràcia, en una trobada per presentar el seu tercer disc, De banda a banda, que estrenaran en concert el proper 16 de juliol a la sala Apolo, en el marc del festival Grec de Barcelona.

Avui ja no és gens estrany que un grup de folk expremi a fons les percussions tradicionals en tota la seva diversitat més enllà dels pràctics caixons o darbuques, o que el bateria d'un grup qualsevol agafi gust al cuir i els sets orgànics... En això hi té molt a veure Aleix Tobias i els seus companys, a qui els agrada destacar aquest corrent de fons que, per sota de modes o vendes discogràfiques, ha fet possible que els arribin testimonis de joves que toquen el pandero quadrat a l'Índia, a Israel o al Canadà. Panderetes, tabalets, ampolles d'anís, petxines, palmes, paelles, cassoletes... Tobias s'entusiasma quan explica com qualsevol instrument, per senzill que sigui, multiplica les seves possibilitats i el seu vocabulari quan se'l treu de la marginalitat i se li aplica imaginació.

Pel que fa al tercer disc que presentaran al Grec, s'assembla als dos anteriors en una cosa: és una festa, una exuberant trobada de batecs, repics i cants corals recollits d'humils racons. Però a més dels detalls de percussions menors i subtils (això que Tobias anomena 'sal i pebre'), hi ha novetats com la introducció d'arranjaments un punt més experimentals que en els anteriors discos, la veu de Carles Dénia (que s'afegeix a les cantants Ana Rossi i Rusó Sala, prenent el relleu d'un dels patriarques del folk ibèric, Eliseo Parra); la guitarra de Mario Mas i el saxo de Martí Serra, que eixamplen l'espectre tímbric i harmònic del grup, i convidats com el mateix Eliseo Parra, el tres flamenc de l'andalús Raúl Rodríguez, la guitarra i la veu dels argentins Juan Quintero i Luna Monti, etc.

El repertori el continuen formant perles tradicionals de la península Ibèrica: corridos i sorteaos de Peñaparda, aquest poble de Salamanca convertit en emblema i font d'inspiració contínua per al grup; guajiras andaluses, jotes càntabres; cants de sega galaicolleonesos; melodies sefardites; uns descomunals verdiales de Màlaga amb introducció sardanística; nadales valencianes... i dues peces de Carles Dénia: una de la seves adaptacions dels poetes andalusins, amb la col·laboració de Pau Riba, i un fragment de la seva recent adaptació del Cant espiritual d'Ausiàs March.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat