Actualitzat el 07/10/2018

Vam caure dins un pou

Impactant presentació del 'Cant espiritual' de Carles Dénia a la Fira Mediterrània de Manresa

Dissabte 7 d'octubre, tercera jornada de Fira Mediterrània. Hi havia un espectacle que molts tenien marcat amb vermell als seus papers: la presentació de l'adaptació que el cantaor Carles Dénia ha fet del fosc i laberíntic Cant espiritual d'Ausiàs March. La gent en va sortir impactada.  
Carles Dénia i Karen Lugo, al Teatre Conservatori de Manresa. Foto: Dani Álvarez

La flauta d'Andrés Belmonte ens va posant en situació. Després s'hi afegeix la guitarra de Pau Figueres, i Carles Dénia els acompanya taral·lejant. De sobte apareix la paraula del poeta pecador, que s'adreça ni més ni menys que a Déu i el mira de fit a fit: 'Puis que sens tu de a tu no basta, dona'm la mà o pels cabells me lleva...'. Així comença el disc, i també l'espectacle, en què Dénia canta el poema més fosc i difícil d'Ausiàs March.

Les percussions d'Aleix Tobias i David Domínguez, el baix d'Ismael Alcina i els teclats de Baptiste Bailly completen la formació instrumental que va presentar el Cant espiritual al Teatre Conservatori de Manresa i que els propers dies farà una petita gira per diverses localitats valencianes. També hi és la ballarina Karen Lugo, que ha substituït a Daniel Navarro i que sap traduir a través del cos i la gestualitat la força, els dubtes i les evolucions del poema i de la música. 

Un dels grans encerts de l'espectacle, el que li dona tanta densitat i magnetisme, és que tot gira al voltant de la paraula d'Ausiàs, que com a bon clàssic salta del segle XV al XXI per parlar-nos a cau d'orella. Els músics estan continguts, no hi ha cap comentari ni presentació, l'ambient és pesant. És com si haguéssim caigut dins un pou, una habitació tancada amb clau on només hi ha els pensaments del poeta, empresonats en decasíl·labs però alliberats de rima.

Així com el poema d' Ausiàs March  es mou entre el cel i l'infern, musicalment també hi ha molts contrastos. Hi ha moments de dolçor extrema: l'inici d'"A tu deman que lo cor m'enfortescas" sona angelical, mentre que "Oh quan serà que regaré les galtes", amb el seu joc de llàgrimes dolces i amargues, pot mirar de fit a fit el més sentimental dels boleros. "Puis te conec esforça't que jo t'ame", en canvi, té unes percussions trepidants; "Qual sera'l jorn que la mort no tema", modal i lenta, té l'encant de l'orient, mentre que "Tu creist mi perquè l'ànima salve" és com una fantasia on tots els instruments es deixen anar en una explosió conjunta. En fi, Salvador Espriu va donar les gràcies a Raimon en nom d'Ausiàs March per haver-lo fet arribar a tanta gent; ara Carles Dénia s'ha atansat al seu il·lustre convilatà medieval de Gandia i ha demostrat que en la seva poesia encara s'hi pot pouar. 

Lluís Puig dona la benvinguda
La jornada de dissabte a la Fira havia arrencat hores abans a la Llotja professional. Al migdia es va presentar Galeuscat, un projecte ideat pel conseller de Cultura a l'exili Lluís Puig (especialment present a la Fira: un capgròs que el representa presideix l'entrada a la llotja, i també és seva la veu en off que dona la benvinguda a totes i cadascuna de les activitats). Tornant a Galeuscat , reuneix tres parts diferenciades però conjuntades: les cantadores gallegues del grup de Brussel·les Ialma, els bascos Iñaki Plaza (acordió) i Kepa Calvo (bateria) i els catalans Manu Sabaté (gralla i tenora) i Siscu Cardona (guitarra). Música eminentment festiva i arrelada que encomana entusiasme i esperit de concòrdia, que bona falta ens fa.

Ja a la tarda, a la plaça d'Europa, a l'espai programat per les Cases de la Música Popular es va fer un tast d'un altre projecte ogirinal: Eròtic Giust, muntatge que s'emmiralla en una de les moltes idees llançades al camp de la música d'arrel per Marcel Casellas i que ara han entomat joves músics, vestits amb camises malves i equipats amb sabates de taló de punxa, per encalçar versos eròtics i composicions que segueixen el mecanisme giusto-sil·làbic. Una música picant i divertida que els seus autors defineixen com a "música d'arrel sensual".

Precisament Marcel Casellas presentava immediatament després a la Taverna Cervesa Guineu un nou disc de la seva Cobla Catalana dels Sons Essencials: Si són flors, floriran (DiscMedi, 2018). Més rumbes, més contrapassos, més sardanes i més jotes al servei de la festa i de les lletres entre poètiques i compromeses.

Ja de nit, Manu Sabaté, a qui hores abans havíem escoltat amb gallecs i bascos, era a la sala El Sielu amb el grup polonès del violinista Janusz Prusinowski. Cançons de noces, melodies festives i peces tradicionals interpretades i cantades amb un inequívoc sabor agrest, a les quals s'afegeix la gralla i la tenora de Sabaté. Si el projecte del matí es deia Galeuscat, aquesta nova col·laboració, no podia ser d'altra manera, s'anomena Polcat.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat