Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 23/10/2018

Dos discos de categoria i una pregunta incòmoda

 


La música valenciana està parint obres de categoria. Si ens fixem en la XIII edició dels Premis Ovidi, i per la part que ens toca, aquella que toca a la música més o menys folk, hem de parlar de dos dels grans triomfadors del certamen, Carles Dénia i Els Jóvens. Més enllà de premis i gales, enguany han publicat dos treballs d’aquests que s’arrapen al cor de l’oient i ja no el deixen. 
 
Significativament, tots dos àlbums s’han parit a casa, autoeditats. Però en més d’un aspecte són com la nit i el dia. El d'Els Jóvens és un disc de música purament tradicional, perquè la tradició només ho és si és viva i canviant. L’àlbum sona com si haguessin instal·lat un gran radar a Sant Vicent del Raspeig i, després de rebre les ones del millor del pop que s’ha anat fent per aquí i per allà, ho haguessin plantat tot a terra per veure què hi creix.
 
Molt més introspectiu, el Cant espiritual de Carles Dénia ha obtingut un merescudíssim premi en la categoria millor disc de folk. Però també li podrien haver donat el de cançó d’autor, o el d’una hipotètica categoria de jazz i una altra de flamenc espacial... Com ja havia fet anteriorment amb El paradís de les paraules, el cantaor de Gandia sobrevola les etiquetes i arriba molt amunt. És com aquells futbolistes que han arribat a un punt de domini del joc que els permet moure’s per tot el camp, en funcions de les necessitat de l’equip, sense ser estrictament ni un migcampista, ni un defensa, ni un davanter.
 
El primer disc d’Els Jóvens és com un esclat d’impacte immediat. Uns jóvens que ja no són tan jóvens canten coses que s’han de cantar urgentment, aferrats a una realitat ultraconcreta de precarietat omnipresent i amics dispersats que han d’anar a guanyar-se les garrofes per aquests mons de Déu. A l’altre extrem, el Cant espiritual és reclòs i exigent, és com una experiència de música ultraterrenal, la culminació d’un procés de solatge i maduració. Carles Dénia, ho explica ell mateix al llibret, s’ha tancat en una habitació amb Ausiàs March fins a límits obsessius. I no n’ha sortit fins a tenir aquest disc que no té data.
 
I ara, una pregunta per a la qual només se m’ocorren respostes incòmodes. Hi hauríem de reflexionar els mitjans de comunicació, els programadors, el públic i una societat entregada sovint al cofoisme. Com és que aquests dos treballs encara no s’han presentat en bones condicions a la ciutat de Barcelona? Els Jóvens es van presentar fa uns mesos al Centre Cultural Albareda gràcies a l'incombustible festival BarnaSants. El Cant espiritual de Carles Dénia, ni tan sols això.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat