Xavi Hernàndez | Actualitzat el 31/10/2018

«Que les cançons ens oxigenen les venes»

Jaume Arnella i el cor Sarabanda recuperen cançons de lluita i llibertat

 ...i que canten primavera (autoeditat, 2018) és el nou projecte de Jaume Arnella i el cor Sarabanda, un espectacle que neix de la trobada entre l'artista i la formació coral. Dotze cançons per reivindicar la llibertat, la dona i la memòria històrica enregistrades a l'Ermita de Santa Maria del Camí, a la Garriga. 
Jaume Arnella i el cor Sarabanda. Foto: Arxiu cor Sarabanda

Jaume Arnella
és un home compromès amb la llibertat i la democràcia, amb la lluita i, sobretot, amb el romancer popular. Un dels impulsors del carismàtic Grup de Folk compleix 75 anys i 50 anys de trajectòria, que celebra amb un nou espectacle en què recupera cançons del 68 que tornen a estar d'actualitat. Tanmateix, el gran valor d'aquesta nova proposta és que el cantant de romanços es compenetra amb un cor de trenta dones, el cor Sarabanda, que aporta el seu so i repertori propis. La contralt Mariona Castelar dirigeix la formació polifònica i és, a més, la persona que s'ha encarregat d'arranjar i adaptar els clàssics d'Arnella a aquest nou format, com també les cançons de la compositora i pedagoga musical de principi de segle Narcisa Freixas. Hem contactat amb Arnella perquè ens expliqués com va començar aquest projecte i què ens podrem trobar en un espectacle que ja ha fet gira per espais com el Centre Artesà Tradicionarius de Gràcia.

Com comença la col·laboració entre Jaume Arnella i el cor Sarabanda?
Fa una mica més d’un any (si no ho recordo malament) vaig fer una actuació a la Garriga, precisament a l'Ermita de Santa Maria del Camí, on ha estat enregistrat el disc. Al final de l'actuació vam parlar amb la Mariona Castelar i altres membres del cor Sarabanda de la possibilitat de fer alguna cosa conjunta perquè els feia il·lusió. A mi també me’n feia perquè havia anat a algun concert d’aquest cor i en tenia un parell de discos a casa. Francament, m’havien impressionat amb la seva sonoritat, la seva energia i amb la seva manera de fer les coses. Trenta dones cantant amb ganes i bé és un espectacle impressionant. El cas és que vam posar fil a l’agulla i en va sortir un concert, que anem fent allà on ens ho demanen. D'aquest espectacle sorgeix el disc que ara surt a la llum.
 
Per què vau decidir enregistrar-lo a l’Ermita de Santa Maria del Camí?
És una ermita que té molt bona sonoritat. Elles ja ho havien constatat perquè anteriorment hi havien gravat un disc amb cançons de la Narcisa Freixas. Així que ho vam demanar a l’Ajuntament de la Garriga, que va fer els passos pertinents perquè poguéssim fer la gravació.
 
El disc recupera repertori que compleix 50 anys com la mateixa "Sé que vénen pels camins", que dona nom al disc. Per què has decidit recuperar-les en aquest format? Són cançons que no han perdut actualitat?
És realment el que dius. Són cançons que havíem fet i cantat a final dels seixanta, intentant aportar el nostre granet de sorra a la lluita antifranquista per la democràcia i la llibertat. Després, aquestes cançons les vaig guardar al calaix però ara, arran de la repressió tan ferotge que estem patint pel simple fet de demanar democràcia i llibertat (i independència, és clar), doncs resulta que m’he vist obligat a treure’ls la pols i tornar-les a cantar. Perquè necessitem sentir que no estem sols en aquesta lluita i que les cançons ens oxigenen les venes.
 
Una gran part del repertori és un cant a la dona en general, la dona forta, enganyada i maltractada. Però també feu un homenatge a una dona en particular com és la compositora i pedagoga Narcisa Freixas. Per què heu plantejat el disc d’aquesta manera?
No ha estat una tria gaire cerebral, més aviat ha estat una cosa més de diafragma, més vital. Hem posat sobre la taula tot el nostre repertori, tant el del cor com el meu, i hem anat triant el que bonament ens ha il·lusionat. Com que hi ha unes sensibilitats afins, ens hem posat d’acord bastant fàcilment. Del repertori seleccionat també vull remarcar el romanço de "El bombardeig de Granollers", que d'una banda és una estrena mundial, i de l'altra és un tema molt especial per a nosaltres, hi ha gent a la coral que té familiars que en van patir les conseqüències en carn pròpia. Això fa que cada vegada que cantem aquest romanço els sentiments se'ns posin a flor de pell. A cada concert, aquesta cançó ens deixa bastant tocats i remuntem com podem.
 
Quins són els teus pròxims projectes? 
La meva perspectiva actual és menjar poc i pair bé. I mirar que surtin concerts de les cançons d’aquest disc perquè la gent s’ho passarà la mar de bé amb aquest espectacle i nosaltres encara més.


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat