Xavi Hernàndez | Actualitzat el 26/02/2019

Xavier de Bétera: "Cada vegada hi ha més gent jove interessada en el cant valencià"

El jove 'cantaor' presenta el seu primer disc en solitari, 'Empremtes', el 8 de març a la Casa de Cultura de Bétera

Set anys després del seu primer pas per la Fira de Manresa, Xavier de Bétera, cantaor de cant d'estil valencià i primer professor de conservatori de la història d'aquesta especialitat, publica Empremtes (Temps record, 2019), un primer treball que té les col·laboracions de 22 noms de referència en el panorama actual de la música d'arrel.
Xavier de Bétera. Foto: Joanra Estellés

La teua trajectòria en el terreny del cant valencià comença quan eres molt menut de la mà del teu iaio i, més tard, aprenent de Vicent Izquierdo, el 'Naiet' de Bétera. Quina importància han tingut aquests referents en la teua trajectòria? 
En el cas del meu iaio, el descobriment d'un gènere musical desconegut per a molts, i pel que fa al Naiet, l'aprenentatge d'un conjunt de cançons de transmissió oral i tot el que l'envolta: context social, cultural, etc.

Es manté la transmissió del cant a través de les diferents generacions?
Sí que es manté la transmissió oral d'aquest cant, i des de les últimes dècades va adaptant-se als nous temps. Recorde com el Xiquet del Carme em contava que seguia les guitarraes tota la nit perquè li deixaren cantar una cançó els cantaors contractats del moment, o el Naiet quan anava al camp a treballar i el Xiquet de Bétera li ensenyava en els ratets lliures a cantar a la vora d'un marge. Actualment els grans referents del cant d'estil imparteixen classe en diferents associacions i escoles a les seues localitats.

Xavier de Bétera durant l'enregistrament d''Empremtes'. Foto: Arxiu artista  

En el teu cas, eres pioner a impartir cant valencià en un conservatori. Quines possibilitats penses que aporta ensenyar el cant valencià des d'una institució oficial com aquesta?

Impartir cant valencià en un conservatori pense que és molt positiu, ja que permet fer conviure la música d'arrel amb altres especialitats, tant clàssiques com modernes, i que puguen sorgir connexions interessants entre elles. Una altra cosa important és que, d'aquesta manera, qualsevol persona del nostre territori té accés a aprendre aquesta especialitat sense necessitat d'iniciatives privades o d'uns mestres concrets. Ara bé, pense que el més important és que permet donar una acreditació d'estudis equivalent a qualsevol mena d'ensenyament reglat. A més, estudiar la resta d'assignatures de l'especialitat com fonaments del cant, anàlisi o guitarra fa tenir una visió global i formal de les nostres músiques i permet que puguen aparèixer peces de nova creació que aporten nous continguts a la tradició.

Trobes més gent interessada a aprendre cant d'estil que quan eres jove?

Pense que sí. Cada vegada hi ha gent més jove en el cant valencià, però les escoles de base encara són molt necessàries, ja que el conservatori demana un cert nivell de llenguatge musical, una barrera d'entrada que molts cantaors, sobretot els de certa edat, no poden superar. Des del meu punt de vista, el conservatori està destinat a aquelles persones que volen aprofundir i ampliar els seus coneixements des d'una perspectiva més general que la que poden trobar a les escoles.


Paco Lucas durant l'enregistrament d''Empremtes'. Foto: Xavier de Bétera

El 2012 vas presentar a la Fira Mediterrània de Manresa un espectacle titulat 'Més enllà del cant d'estil' que, com indica el seu nom, abandona momentàniament el cant més tradicional per explorar el folk contemporani. Què et porta a fer aquest pas?

En realitat, aquell pas no va ser iniciativa meua. L'any 2012 va entrar com a director a la Fira Mediterrània David Ibáñez, i per YouTube va trobar un jove de 22 anys que cantava aquest cant itinerant valencià. Al juliol va proposar-me si voldria anar a la Fira a fer un espectacle d'una hora damunt d'un escenari. Jo vaig trucar a Paco Lucas (component de la rondalla de Pep Gimeno 'Botifarra' i de La Nova Rimaire de Carles Dénia) i li vaig contar aquell embolic. De seguida va dir-me que acceptara. En cosa de dos mesos, muntàrem una rondalla junt amb Nestor Mont, Tóbal Rentero i Pere Ródenas, i des d'aquell moment vaig endinsar-me en el terreny folk. Per a mi era un món desconegut perquè, malgrat que jo era consumidor d'aquest tipus de música, el que feia habitualment era cantar cant valencià pels carrers amb la lletra improvisada d'un versador. He d'agrair a Pep Gimeno 'Botifarra', al qual considere el meu mestre en aquest marc, que m'ajudara a estar tranquil i a tenir taules per a dur terme aquest tipus d'espectacles.

Després de vint anys de trajectòria marcats per diferents col·laboracions i espectacles, com Veus populars o Home romancer, el 8 de març presentes el teu primer disc en solitari, Empremtes (Temps record, 2019). Com sorgeix la idea del projecte? Què hi podrem trobar?
Ja feia uns anys que volia fer un disc en solitari, però entre les col·laboracions en enregistraments i la creació d'aquests espectacles, la veritat és que no tenia gaire temps. L'entrada al conservatori com a mestre també em va frenar un poc la recerca de temes per al nou disc; havia de dotar de temari una especialitat que naixia nova i que consta de sis cursos, en tractar-se d'un grau professional. D'altra banda, tenia clar que volia donar vida a músiques amagades en cançoners i no reinterpretar cançons que els grups de danses ja feien. Així, després de mesos escoltant l'arxiu sonor de Fermín Pardo (folklorista expert en música tradicional valenciana), vaig seleccionar melodies que m'agradaven i les vaig enviar a Nèstor Mont i Paco Lucas (productors musicals del disc). El cant tradicional no el puc apartar de la meua vida perquè és el meu fort, m'hi trobe molt segur, i per tant també trobareu cant d'estil al disc.


A Empremtes hi ha 22 col·laboradors de luxe, entre els quals trobem a Pep Botifarra, Eliseo Parra, Vanesa Muela, Patxi Ferrer, Efrén López i Kepa Junkera. Quina ha estat la seua aportació al disc? 
El treball ha estat en tot moment col·laboratiu deixant cadascú l''empremta' que volia amb la màxima llibertat. Hem volgut que el músic aportara el que volguera on es trobara còmode. Això ha fet que els temes anaren modificant-se en la mateixa gravació i es mantingueren vius durant tot el procés. Al disc podem trobar eixos colors tan peculiars que caracteritzen cadascun d'aquests fenòmens musicals, amb una paleta de més de cinquanta instruments.

Amb tantes col·laboracions i instruments diferents (guitarres, viola de roda, flautes, violins, dolçaines, guitarrons, etc.), ha estat molt costós d'enregistrar pel que fa a temps i diners?
Més que pel vessant econòmic, ha estat un disc costós pel que fa al temps. Jo volia que hi participaren els meus referents en la música folk i tradicional, però clar, tots tenen els seus projectes personals, i per tant els ritmes els marcaven ells: quan tenien una estoneta en la gira, aprofitaven i venien a gravar.

Pep 'Botifarra' durant l'enregistrament d''Empremtes'. Foto: Arxiu artista  

Finalment, el disc incorporarà vuit temes inèdits provinents de l'arxiu fonogràfic de Fermín Pardo, que va ser adquirit per l'Institut Valencià d'Etnomusicologia de la Diputació de València. Què et resulta més interessant d'aquestes cançons? Penses que les institucions valencianes estan fent prou faena per a recuperar i preservar el patrimoni musical valencià?
Com t'he comentat abans, la meua intenció era aportar alguna cosa a la música tradicional i no reinterpretar el repertori establert. M'agradava molt com Botifarra havia agafat cançons de la fonoteca com el "Romanç del burro" i les havia convertit en cançons de moda, popularitzant-les una altra vegada. L'arxiu del recopilador de Requena és immens: 367 cassets a dues cares, és a dir, 734 arxius. Cada arxiu dura 60 minuts, i realment ha estat impossible poder escoltar-ho tot. D'altra banda, he volgut escollir cançons de diferents gèneres, per això hi podrem trobar una havanera de la Vall d'Uixó, un bolero de Xàtiva, seguidilles de Vallanca i Hortunas, una petenera de Muro i un goig de Vallés, entre altres. Pel que fa a les institucions, pense que estan fent un bon treball, adaptant-se als temps que corren. Per exemple, l'arxiu sonor de Fermín Pardo es pot consultar des de Wikimedia, sense necessitat d'haver d'anar a cap lloc físic.

Quines altres cançons podrem trobar al disc?
Podrem trobar-hi dues cançons que vaig interpretar a Manresa i que, en certa manera, em van donar a conèixer: "El romanç del Facebook" i "El Fandango del Whatsapp". També hi seran "El romanç Picaina" del poble de Beneixida i "Vengo de moler Morena", una peça que vaig cantar el 2013 al Folk Segovia i que volia compartir amb el mestre Eliseo Parra.

Néstor Mont durant l'enregistrament d''Empremtes'. Foto: Xavier de Bétera

Què t'han aportat Paco Lucas i Néstor Mont a la producció musical?
M'han aportat experiència i complicitat en tot el procés de creació del disc. Néstor i Paco han gravat i produït molts discos: Pep Gimeno 'Botifarra', Carles Dénia, Cendraires, etc. A més, en altres enregistraments jo només hi havia posat la veu i m'havia despreocupat del procés, en canvi en aquest disc he estat present en cada pas que feia la criatura.

El divendres 8 de març presentes el treball a les 22.30 h a la Casa de la Cultura de Bétera amb la participació de 17 dels 22 col·laboradors. Tens pensades més dates de presentació? Intentaràs que hi actue sempre algun dels col·laboradors o també giraràs les cançons pel teu compte?

Tenim ja algunes dates tancades: el dia 11 de març actuem al Palau de les Arts de València, el 5 d'abril serem al Xàbia Folk i el 6 d'abril a la Plaça de Bous de València. També n'hi ha d'altres que de moment tenim reservades però que encara no podem confirmar. El concert de presentació serà molt especial pel nombre de col·laboradors, però a la resta de concerts aniré només amb la banda.



També has participat en la musicació del Bestiari de Josep Carner amb The New Catalan Ensemble (NewCat). Com ha estat aquesta experiència? 
Ha estat una experiència molt bonica. Quan Joan Díaz es va posar en contacte amb mi em va fer moltíssima il·lusió, sobretot perquè comportava estar rodejat d'artistes i amics com Joana Gomila,  Manu Sabaté, Gemma Humet o Pau Puig. No podia deixar passar l'oportunitat.

Empremtes tornes a musicar un altre poeta, en aquest cas Estellés.
Estellés per a mi és un referent, moltíssims companys han musicat poemes de l'escriptor de Burjassot. En el meu cas, primer vaig trobar una melodia molt bonica al poble de Vallés, "El Goig a Sant Josep", i com que volia modificar la lletra, vaig estar llegint poemes d'ell fins que vaig trobar "La cançó de la lluna", que s'hi adaptava perfectament. Finalment, la vam batejar com "El Goig a la lluna".

Portada d''Empremtes'. Foto: Joanra Estellés

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat