Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 23/05/2019

Un ball folk diferent

Aires del Montseny eixampla els límits del gènere amb el disc 'Lliure albir'

El 31 de maig l'orquestrina vallesana Aires del Montseny publica el seu primer disc, Lliure albir (Segell Microscopi, 2019): ball folk de nova composició, vestit de gala amb uns arranjaments que n'extreuen la màxima brillantor i un caliu desorbitat. En parlem amb el seu impulsor, l'acordionista Marçal Ramon.
Aires del Montseny Foto: Riccardo di Natale

Aires del Montseny no ha perdut la seva vinculació amb el Ball de Gitanes, al qual deu el seu naixement. Ni l'estima envers els ballets vuitcentistes d'autors catalans, que van abraçar en una segona etapa. Ni el gust per interpretar ball folk esctrictament català, que va arribar després. Però ara fan un pas més i incorporen uns arranjaments que els acosten en algun moment a l'aire de les big bands, en altres al de les bandes sonores... 
 
El grup neix el 2014, vinculat al Ball de Gitanes de Granollers.
Marçal Ramon: Jo ja hi participava des d'uns anys abans, ballava i hi duia una colla de músics per tocar. Quan es va decidir anar una mica més enllà i crear una banda més estable que toqués sempre a la festa, vaig buscar músics de Granollers i els voltants. Així va néixer Aires del Montseny. Aleshores va coincidir que feia una assignatura a l'Esmuc, amb la musicòloga Anna Costal, on vaig descobrir la música vuitcentista de compositors catalans, i vam acabar incorporant aquest repertori també al grup. 
 
I després vau afegir-hi el ball folk català.
M.R: Sí, vam fer un gir i vam apostar pel ball folk, o ball de plaça, però escrictament del Principat. Aquests són els nostres tres puntals: balls de gitanes, ballets vuitcentistes d’autors catalans, ball folk escrictament del Principat, donar-li més sortida. Hem optat per aquesta radicalitat perquè els balls tradicionals de les Illes o del País Valencià estan molt més consolidats i posats al dia. A Catalunya hi ha grups com Ballaveu que fan ball folk del territori, però la situació no està ni de bon tros tan normalitzada com ens agradaria.

Quin pas heu fet ara amb Lliure albir? 
M.R: El pas que encetem ara és seguir amb aquests repertoris, però donar-los una volta més i arranjar-los més a la manera moderna, aprofitant les possibilitats de ser dotze músics.

El disc s'obre amb el "Ball pla d'Andorra", que també obre el segon disc de Criatures [el duet que Marçal Ramon comparteix amb el graller Ivó Jordà], però d'una manera molt diferent.
M.R: Amb Criatures el tractem més com una balada, no és tan ballable com amb Aires del Montseny, on també afegim com a originalitat que comencem per la part ràpida, la corranda, contra el que s'acostuma a fer. Ens interessa investigar una mica, i introduir detalls originals com aquest. 
 
A tot el disc hi ha un treball molt especial d’arranjaments: molts plans instrumentals diferents, crescendos... El que se sol a fer amb les big bands. 
M.R: Sí. Ens trobem amb la situació, en el món del ball folk, que en general hi ha grups reduïts: duets, quartets... Un grup gran costa de moure, encara més per la poca cultura de pagar per aquesta música. El públic està poc avesat i conscienciat que els músics, també els de folk, fan una feina que s'ha de valorar. Sabem que l'entorn econòmic és precari, però això no pot ser una raó per renunciar al so que volem. En fer aquest nou pas se'ns va presentar aquest dilema: renunciem a la quantitat per la qualitat? Hem decidit que sí, que encara que fem pocs concerts, procurarem que siguin en bones condicions. Aquesta és la nostra aposta i el que, tornant a la teva pregunta, ens permet fer aquest tipus d'arranjaments. El fet de ser dotze integrants comporta unes dificultats, però també et dona una riquesa tímbrica importantíssima i moltes possibilitats de desenvolupar els arranjaments. La combinació d'un grup nombrós de folk amb els arranjaments d'un músic com en Dani López t'obre camins molt interessants.  

Un altre valor del disc és que a banda d'algunes peces 'històriques' (Joaquim Serra, Frederic Sirés, Max Havart), interpreteu peces de compositors actuals com Marcel Casellas i Perepau Ximenis.
M.R: La nostra aposta és oferir un ball folk diferent. Lliure albir és la capacitat de decidir lliurement. Amb aquest títol volem dir que no volem alliçonar ningú, però que tenim motles ganes d’oferir un ball folk diferent, original i atrevit. La idea és trencar esquemes, fins i tot convidar la gent a moure’s diferent. I en aquest sentit, un dels fils que estirem és el de crear repertori nou, amb obres de Marcel Casellas, Perepau Ximenis, Núria Querol. Tinc al cap, algun dia, de fer un disc arranjant temes mítics, però ara el que ens venia de gust era oferir repertori nou. Si no, acabes tocant sempre el mateix... 
 
També hi ha aparicions solistes destacades: el saxo de Dani López, la dolçaina de Pau Puig, el violí d'Apel·les Carod o la veu i la trompeta d'Alba Careta, que apareix a l'havanera final, la popular "La gavina". Són com els solos que apareixen als estàndards de les big bands.
M.R: Està tot molt pensat, i en això ha estat clau la producció i els arranjaments de Dani López. És un crack i entre altres llenguatges controla molt el jazz. Que el disc pugui sonar a big band no ens desagrada. L'única condició que li vam posar és que tot el repertori fos ballable, que el públic ballador no es perdés. En tota la resta, ha tingut una carta lliure extrema. 

Aires del Montseny presentaran Lliure albir el proper 8 de juny a la nit a L’Aliança de Lliçà d’Amunt. Serà una festa especial, perquè servirà per celebrar el cinquè aniversari del grup i també reunirà per a l'ocasió el grup de grans èxits per jamaicanes El Belda i el Conjunt Badabadoc.

Posteriorment, aquesta 'orquestrina mudada en orquestra' actuarà a la Festa Major de Sant Cugat del Vallès (27 de juny), Blanes (29 de juny), la Festa Major de Vic (5 de juliol), el Festival Trama de Bellver de Cerdanya (11 d'agost) i les Festes del Tura d'Olot (7 de setembre).

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat