Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 26/06/2019

Les cròniques immediates de Xavier Baró

Entrevista amb el cantautor folk, que publica un EP de cançons sobre la situació del país

Xavier Baró va ser una de les moltes persones íntimament sacsejades l'1 d'octubre del 2017. D'aquella vivència en va sortir el concert Cròniques (estampes d'un país), que ha anat presentant arreu amb el multiinstrumentista Héctor Beberide. Ara n'ha publicat un EP, que comenta a Sons de la Mediterrània.
Xavier Baró al BarnaSants 2019. Foto: Juan Miguel Morales
 
En general, a les cançons d'aquest EP has primat la immediatesa per sobre de la producció?
Sí. Tocant els darrers anys amb l’Héctor hem arribat a un punt d’unió musical molt interessant. En cada concert sento com si es fes present l’esperit de la música popular, contemporània i futurista. Volia deixar constància d'aquest so que tenim ara en directe, per això hem gravat tal com toquem a l'escenari. Després hi ha un altre aspecte, i és que m'interessa molt el món discogràfic d'abans de la producció, aquells àlbums de folk, blues o jazz que reflectien en una cinta el talent i el sentiment del músic en un moment concret. Amb els Beatles, per exemple, la producció era un pas més en el procés creatiu, però actualment la producció ha acabat sent el més avorrit del món, almenys a mi em mata. Ja no és un llenguatge ric, sinó un motllo de fàbrica que fa que tot soni igual. Ara fins i tot els concerts són produccions!

La primera cançó, “Primavera a la tardor” (de la qual en vam parlar aquí), és com un romanç descriptiu, una explicació del que va passar l'1 d'octubre del 2017 a generacions futures. Hi ha un llenguatge molt de crònica.
El que va passar aquells dies va ser molt important, però passa el temps i és com si s'anés esvaint de la memòria de la gent. Jo no havia participat mai en manifestacions, però vaig sentir que havia de formar part de tot allò. A Lleida, l'1 d'octubre em vaig trobar amics que feia anys que no veia, poetes i creadors, i tots em deien el mateix: "Ara mateix només puc escriure sobre això que està passant". A mi em va passar el mateix, i vaig escriure aquesta crònica cronològica, sense punts de vista ni valoracions. Només el que vaig veure personalment al llarg del dia, entre Almacelles i Lleida. Recordo que quan estava votant a Almacelles, a la cua, a davant hi tenia un grup de jóvens i va venir un avi que els va dir: "Serà per a vosaltres el futur esperat". Jo prenia nota... I després, a Lleida, vaig veure gent amb el cap obert i tota la violència policial.

La segona cançó, “A galeres”, té una entrada d'acordió que li dona un aire tavernari, i que es reforça després amb la lletra (“Ompliu-me de vi la copa...”, “Porteu-me la guitarra...”), i reprens alguns elements presents en cançons teves: mariners que han estat lluny de casa i de l’amada… En contrast amb l’anterior cançó, aquesta és molt de ‘poesia atemporal’, no?
Està basada en una cançó tradicional antiga, que comença: “La vida a les galeres, n'és molt llarga de contar...”. Té una temàtica recurrent al cançoner tradicional, sobre un home condemnat injustament a qui li prenen la dona. Jo la vaig voler atansar als fets actuals: el Procés català, les dones violades, la gent desnonada... Avui vivim molts casos així, gent innocent que topa amb els jutges de l’ànima negra. I musicalment, buscava que sonés antiga i moderna. L'acordió és fantàstic, sembla que soni en una taverna del segle XVIII, i després hi ha el pandero quadrat, de la col·lecció d'instruments que té l'Héctor. La vam gravar pràcticament en una presa, com la resta de cançons. És un disc gravat en tres hores.A la tercera cançó, “Havanera dels nois que marxen a la guerra de Cuba”, tornem a un episodi històric concret, però s'hi manté l’ambient mariner i de ser lluny de casa. No sona com una havanera convencional. 
Ens ha quedat molt lenta. Segurament al disc la gravarem de nou i més ràpida. Està basada en un text tradicional, que parlava dels catalans que anaven a Cuba. Només queda el text, ja no coneixem la música, així és que vaig refer la peça amb música meva. Em va semblar interessant parlar de la Guerra de Cuba, perquè no hi ha gaires lletres sobre els catalans que van anar a lluitar, i morir, a la Guerra de Cuba: gent humil, sovint de pagès, sense recursos per escapar-se del reclutament. Recordo que la meva àvia explicava com un cosí seu hi havia mort, a Cuba, amb la cama gangrenada. També em serveix per fer un símil amb la situació actual. Cuba es va voler independitzar i Espanya no ho va acceptar. Però al final va resultar que sí. Van guanyar els cubans, i allà va ser on va onejar per primera vegada una estelada.
 
 
Héctor Beberide al concert de Xavier Baró al BarnaSants 2019. Foto: Juan Miguel Morales

La quarta i darrera cançó és la tradicional "Roseret de roses blanques”. Recordes com vas conèixer aquesta cançó? Als arranjaments amb què l'has gravat hi ressonen girs mexicans o ‘fronterers’...
No sé on la vaig sentir per primer cop, podria ser en algun grup de folk, als anys setanta. És una cançó que sempre m’ha agradat, la tinc en algun llibre-cançoner. També n'he sentit la versió de Cris Juanico, que m'agrada molt. La vaig gravar espontàniament una tarda d’estiu, i després hi vam fer els arranjaments de guitarra. Pot ser que tingui ecos mexicans, és possible, els corridos i el tex-mex m'agraden molt.

Després d'aquest avançament de quatre cançons, com serà tot el disc en conjunt?
Sortirà cap a l'hivern. Ara el comencem a gravar aquí a casa, i després amb l’Hector Beberide, al juliol. Farem una tria de cançons, ara en tenim moltíssimes. Hi haurà alguna col·laboració, i el ventall de cançons serà més variat, amb alguna peça més del meu món, alguna versió i alguna cançó tradicional. Però la idea bàsica serà la mateixa: amb el format bàsic de dos músics i sense producció. 

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat