Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 12/10/2019

Acoblaments i desacoblaments a Manresa

Crònica de la segona jornada de Fira Mediterrània

Divendres 11 d'octubre. Després del vespre inaugural de dijous, relativament tranquil, en la segona jornada de Fira Mediterrània de Manresa la programació ja va fer-se atapeïda i pràcticament inabastable. Bona part dels espectacles van mostrar maneres d'acoblar -i desacoblar- tradicions musicals diverses. 
Llibert Fortuny i Electro Cobla Sound Foto: Txus Garcia - Fira Mediterrània de Manresa

En una de les trobades professionals a la Llotja, la cantant Joana Gomila reivindicava la importància de buscar vincles entre persones i pols aparentment distanciats perquè apareguin creacions interessants i innovadores. El vespre del dijous, a la Taverna Guineu de la Fira, s'havia pogut veure la presentació de Gaiza Project, grup galaico-basco-català que exemplifica la mar de bé la força dels vincles, per bé que els seus integrants tenent tots una sensibilitat pel que fa al folk força similar. A la portada del primer disc, Gaizca Project (Homerecords.be), les cantants de Ialma, el graller Manu Sabaté, l'acordionista Iñaki Plaza, el guitarrista Ciscu Cardona i Nicolas Scalliet apareixen fosos en un sol cos, fent pinya. El seu concert, rematat amb la versió de la cançó tradicional aranesa "Es caulets", és la prova que la unió fa la força i l'alegria. 

Ja en la jornada de divendres, van poder veure's tres propostes marcades per la delicadesa i la fantasia introspectiva: Heura Gaya presentava a la llotja el Gaya (Segell Microscopi, 2019), un treball de cançons pròpies que són com una exploració interior, i alhora un reconeixement als seus origens (la seva "Cançó de bres per a un dia de pluja" és absolutament hipnòtica, tot i que a la Fira va sonar sota un sol inclement). Per la tarda, al Sielu, els Criatures van demostrar que la cambra d'arrel és una veta que encara pot donar moltíssim de si. Marçal Ramon (acordió diatònic) i Ivó Jordà (gralla) treuen un partit superlatiu als seus instruments, brandant-los a més com dues banderes d'un país divers -i cosit actualment per la cultura- que va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Així, el "Ball de l'Àliga de la Patum", amb què acostumen a tancar les actuacions, va empeltar-se amb un altre himne popular present en el segon àlbum: la "Muixeranga d'Algemesí". Aquesta peça de melodia commovedora va tornar a sonar al Sielu una estona més tard, quan dos bons amics, el tenorista Jordi Molina i el pianista Joan Díaz van presentar una lectura fantasiosa i apassionada de les cançons tradicionals, buscant vessants sorprenents i girs nous a melodies que la gent té interioritzades. Va ser molt destacable la manera en què la melodia d'"El noi de la mare" mantenia el fil de l'arrel des de la tenora mentre el piano anava desenvolupant al seu voltant tota mena d'inversions i harmonies fantasioses.

Una altra manera de cercar acoblaments és el de les Marala Trio que, al menjador d'un pis de l'elegant i modernista Casa Torrents, feien sonar per a un públic reduït i proper una proposta curiosa: el grup anava cantant al voltant d'un micròfon binaural -una andròmina amb forma de cap humà que capta el so que li arriba des de totes bandes-, i cada espectador, amb uns auriculars, sentia les veus i la guitarra com si estigués just enmig de les noies, que anaven interpretant un repertori de cançons pròpies amanit amb moltes referències tradicionals i una versió notable del "Txoria Txori" de Mikel Laboa. Un concert atrevit que busca noves maneres d'arribar al públic i d'emocionar, per bé que, paradoxalment, el fet de posar-te uns auriculars i modular el volum amb tot de cables pel terra no deixa de ser una barrera. 

I del minimalisme a cau d'orella a la grandiloqüència i l'ampul·lositat. Al Kursaal, els Obeses, acompanyats d'un cor propi i de la Cobla Berga Jove, desplegaven un espectacle musculós i flamejant, entre l'èpica i el kitsch, acoblant el seu repertori amb himnes sardanístics com "La Santa Espina" i "Llevantina", mentre que a la taverna sonava una curiosa proposta de Turquia, Gaye su Akyol, amb una mena de rock eclèctic que ha fet que algú l'hagi definit com 'la Björk del Bòsfor', però que no va acabar de connectar.

Molt diferent va ser l'ambient després al Sielu, on el saxofonista Llibert Fortuny va presentar la sísmica Electro Cobla Sound. A un costat, un bateria que feia anar percussions orgàniques i bits electrònics com un tro. A l'altre, una secció de tible, tenora i fiscorn injectant línies esmoladíssimes. I al mig, en Llibert amb la seva trempera escènica i la seva manera 'física' d'entendre el jazz. "La meva paranoia és una altra, el bebop i tot això... quan l'Adrià Bauzà -codirector del festival Amb So de Cobla i tenora del projecte- em va proposar això no sabia com sortiria...". Ha sortit espectacularment bé, sobretot perquè Llibert Fortuny és una bèstia escènica que a més ha trobat posar en un lloc nou, ple de groove, peces com l'havanera "La gavina", la cançó "Muntanyes del Canigó", el pasdoble "El Patumaire" i un ball característic de les festes del poble del saxofonista, Gòsol, que va acabar d'ensorrar El Sielu. Va ser com si Charlie Parker, amb tota la seva ràbia i les seves ànsies huracanades de llibertat, s'hagués reencarnat en vent de cobla.


La Dzambo Agusevi Ochestra, desfilant per Manresa Foto: Txus Garcia - Fira Mediterrània de Manresa

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat