Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 13/10/2019

Folk a flor de pell

Crònica de la tercera jornada de Fira Mediterània

Dissabte 12 d'octubre i moltes coses per festejar a la Fira Mediterrània de Manresa. La plaça Major i la Taverna van omplir-se amb grans propostes festives mentre en escenaris més petits s'hi van veure algunes perles. I va presentar-se el I Congrés Nacional de Música d'Arrel, que es farà a l'abril al CAT.
Miquel Gil, presentant 'Geometries' al Teatre Conservatori de Manresa Foto: D'Arrel Musical

Menut
ha gravat un disc tan sensible que pot arribar a fer mal. Arnau Obiols s'ha posat a cantar i la seva veu s'ha convertit en la veu dels padrins i les padrines del Pirineu. La cara de Maria Mazzotta , quan actua en un escenari, és com un teatret tan expressiu que no caldria ni escoltar el que canta per entendre-la. I Miquel Gil ho ha tornat a fer: les cançons de Geometries no paren de créixer perquè tenen molta molla. Són quatre de les propostes que van presentar-se el dissabte 12 d'octubre a la Fira Mediterrània i que van destacar per la capacitat de transmetre emocions a flor de pell.

Tot just un any després d'actuar a la capital del Bages en la final del Concurs Sons, la proposta del músic de Móra la Nova Carles Blanch, Menut, va presentar-se a la Llotja Professional en el marc del Circuit Folc. Van anar sonant les cançons de Terra d'argila (DiscMedi, 2019) i el que un any abans ja s'intuïa s'ha anat perfilant: les nou cançons d'aquest àlbum de debut són alhora un cant a la innocència i les il·lusions de la infantesa i una reivindicació d'un paisatge molt concret i gens valorat: la Ribera d'Ebre.

Menut s'enrecorda de son iaio per fer música d'avui, i també ho fa Arnau Obiols, que al pati de l'Anònima, un recinte fabril de totxo vermell estil Manchester, va oferir l'estrena del seu disc Tost (Segell Microscopi, 2019). Si fins ara havia treballat la cançó tradicional des d'un vessant més proper al jazz i l'experimentació instrumental, en aquest projecte el percussionista de la Seu d'Urgell s'ha decidit a cantar i a endinsar-se en una recreació de tot un món i un imaginari a través d'instruments primitius i veus enregistrades de gent gran cantant i explicant com es vivia abans al Pirineu. Entre el públic que ho va veure, emocions a cabassos.

Al Sielu, la cantant salentina Maria Mazzotta, a qui ja vam poder veure l'estiu passat al Museu d'Història de Catalunya de la ma de la Fira Mediterrània, va confirmar que no només és una gran cantant, sinó també un torrent d'expressivitat facial. Com a intèrpret vocal brilla igualment quan es posa més fina i més lírica que quan agafa el pandero i es posa a cantar la pizzica a gola oberta. I com a actriu, acompanya cada cançó amb uns gestos, ara continguts, ara violents, que sembla que la connectin amb Jacques Brel, amb el seu admirat Domenico Modugno o amb el nostre enyorat Ovidi Montllor.

Al Teatre Conservatori, i en el marc del Circuit Folc, Miquel Gil i la seva banda feien parada en la gira que els du per tot el país presentant l'extraordinari Geometries (divendres eren a Salt, avui diumenge són al Cabanyal). Ja ho hem dit unes quantes vegades aquí, però ho tornarem a dir: Geometries és una fita en la seva carrera i també de la nostra música, perquè s'hi amaguen més d'una i més de dues cançons destinades a perdurar: "Mort petita", "Canvi de clima", "Llei horària", "Hotel París", "Terra"... són cançons que, amb la càrrega de poesia i sonoritat mediterrània, van posar-se a poc a poc al costat de clàssics d'altres collites, com "L'amor és Déu en barca", "Katà", "Primavera"... 

Mentrestant, a la plaça Major manresana van poder veure's propostes més vistoses i de gran format. Com els Pistacatro, una curiosa agrupació que va acompanyar la Unió Musical del Bages i la seva música fent malabars. O Cesare dell'Anna i la seva Girobanda salentina, que van ocupar una espectacular glorieta il·luminada de colors amb una música també de colors, plena de ressonàncies balcàniques i esperit festiu.

A la Taverna Cervesa Guineu, dos pesos pesants del folk valencià, el cantaor Apa i el multiinstrumentista Eduard Navarro, van estrenar la seva col·laboració amb el grup de la Manxa Vigüela. Diguem que va ser com una de les cançons de ximbomba per acompanyar la matança del porc que van presentar. Cru i sense additius. Un repertori de fandangos, jotes, seguidilles, albaes... presentat tal com raja, amb força i trempera. Massa sovint oblidem que no calen justificacions teòriques ni discursos conceptuals perquè la música tradicional impacti i desperti les oïdes del personal. 

Aquest pot ser perfectament un dels temes que apareguin en un esdeveniment que va presentar-se discretament a la Llotja Professional, però que promet anar creixent i fent bullir l'olla els propers mesos: a mitjan abril se celebrarà al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona el I Congrés Nacional de Música d'Arrel. Una sèrie de músics joves han creat l'associació La Xeixa i hi debatran sobre l'actualitat d'aquesta escena, posant el focus en diverses problemàtiques, de la visibilitat social i mediàtica al relleu generacional. 

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat