Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 25/02/2020

Maleïda Barcelona

 
Terrats al Poble Sec Foto: Viquipèdia

Recuperem el sabor i desterrem les franquícies. Fora voltors. A Barcelona ja no li calen grans embalums i li fan falta petites alegries. Li sobren turistes amb samarretes del Barça ultracares i manquen camps de futbol perquè juguin els xavals dels barris. Li són innecessaris projectes mastodòntics com el de l’Hermitage i li anirien bé més parets alliberades per als grafits. Li cauen a sobre cançons com la “Barcelona” d’Ed Sheeran i anhela rumbes com “La petita rambla del Poble Sec”.

Uns arriben amb creuer i els altres marxen amb maletes per la porta del darrere... “Las Ramblas, I’ll meet you, we’ll dance around La Sagrada Familia Drinking Sangria, mi niña, te amo mi cariño Mamacita, rica, si tú, te adoro señorita Los otros, viva la vida, Come on let’s be free in Barcelona ". Com hem arribat fins aquí? Hem de riure? Hem de plorar? O totes dues coses alhora?

En Cesk Freixas té raó: Quina sort tenir cançons per sobreviure en aquest maleït món! Fa deu anys, a Castelló de la Plana, el cantautor va escriure una d'especialment sentimental, que parlava d'ànims íntims i, de passada, es feia col·lectiva i aportava una nova banda sonora al concorregut carrer Blai, una de les tantes trinxeres en què es lluita contra la gentrificació.

Ben a prop, al Paral·lel, floria fa cent anys la indústria del cuplet, cançons escrites a ritme industrial que, sota una pàtina de lleugera superficialitat, captaven com cap altre gènere el xivarri popular a peu de carrer. La revista barcelonina El día gráfico va convocar el 21 d'abril de 1920 –aviat farà cent anys– un concurs de cuplets en català. Al jurat hi havia grans personalitats (Josep Carner, Enric Morera, Francesc Pujols...), però l'autèntic ressò popular del certamen el va proporcionar la gran estrella menorquina Pilar Alonso, que va cantar les obres premiades al teatre Tívoli. Enmig d'aquesta efervescència, tampoc no van faltar les veus crítiques i enfadoses amb el cuplet, acusat de moda estrangeritzant, poc edificant i aliena als alts valors de la catalanitat més refinada.

No sé si els cuplets cantats per Pilar Alonso vindrien a ser la "Barcelona" d'Ed Sheeran de fa cent anys o més aviat “La petita rambla del Poble Sec”.... En fi, quina sort tenir cançons i quantes històries amagades sota la sangria, les tapes i els barrets de mexicà en aquesta maleïda ciutat.

Navega per les etiquetes

Poble SecBarcelona

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat