Actualitzat el 26/03/2020

El paradís reclòs en una habitació

Mosaic mediterrani (15)

Hi va haver un temps en què a les cançons s'hi abocaven tota mena de recursos: les millors orquestracions, els millors arranjaments, els millors músics de sessió. Avui ho recordem amb un dels nostres gegants mediterranis favorits, Gino Paoli, i el seu "Il cielo in una stanza". El cel en una habitació!
Gino Paoli

Quan hi ha amor, no importa estar tancat en un espai reduït. Una petita harmònica pot sonar com un orgue imponent, enderrocant les parets i obrint les portes del cel. Això ens diu aquesta cançó de Gino Paoli, amb una lletra tan senzilla com memorable, una melodia italianíssima i una ambientació orquestral plena de subtilitats, amb una harmònica que apareix i desapareix, deixant unes poques notes melangioses.

La primera versió de la cançó la va gravar Mina, amb arranjaments de Tony de Vita, i la va incloure al seu segon disc, titulat precisament Il cielo in una stanza (Italdisc, 1960). Aquell mateix 1960, la diva de Cremona ja havia publicat "Tintarella di Luna", i amb l'èxit esclatant d'"Il cielo in una stanza" -que va estar onze setmanes seguides al capdamunt dels senzills més venuts a Itàlia- va apuntalar l'inici d'una carrera de llegenda que dura fins avui.

Tot i això, no tot van ser flors i violes en el naixement d'aquesta peça: la sexualitat implícita en tota la lletra va fer que tant la RAI com les ràdios d'obediència catòlica es neguessin a emetre-la. Però l'èxit va ser tan fort que no hi va haver manera d'engabiar-la. En el camp del cinema, la cançó també va marcar amb el seu caràcter una escena de la pel·lícula La ragazza con la valigia (Valerio Zurlini, 1961), amb Riccardo Garrone i Claudia Cardinale.



Pel que fa a Gino Paoli, era en aquells temps un jove aspirant a autor de cançons, nascut prop de Trieste i crescut a Gènova, que havia escrit aquesta peça l'any anterior -segons explica ell, després de passar una nit amb una prostituta, tot i que altres diuen que parla de la cantant Ornella Vanoni, amb qui va tenir una relació-. Però Paoli no va poder aparèixer als crèdits del disc de Mina perquè no estava donat d'alta a la societat d'autors italiana. Ell en va gravar la seva pròpia versió poc després, el 1961, en el seu primer disc, Gino Paoli (Dischi Ricordi), que ja incloïa altres clàssics com "Senza fine" i "La gatta". El 1963, el cantautor es consagraria definitivament amb la publicació d'una altra de les seves cançons eternes: "Sapore di sale".

Tant Mina com Paoli han anat reversionant "Il cielo in una stanza" amb diversos arranjaments -entre altres, hi han treballat referents com Ennio Morricone, col·laborador habitual de tots dos- i acompanyaments de tota mena. I entre altres, l'han cantat Dyango, Ornella Vanoni, Carla Bruni i Franco Battiato.


Gino Paoli

Navega per les etiquetes

Il cielo in una stanzaGino Paoli

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat