Actualitzat el 13/04/2020

Elena Ledda, una veu solar

La cantant sarda va brillar en la Fira Mediterrània del 2009

L'any 2009, la cantant sarda Elena Ledda va publicar un disc extraordinari, Cantendi a Deus (S'ardmusic), i va brillar a la Fira Mediterrània de Manresa. Reproduïm l'entrevista que vam fer-li al núm. 13 de la revista Sons de la Mediterrània, on va parlar de la seva formació i de les seves arrels.  
Elena Ledda

SONS: Com era l’ambient musical del seu poble, Selargius?
ELENA LEDDA: Vaig tenir la fortuna de néixer en una família de fortíssimes arrels camperoles —soc la cinquena de vuit fills— però també amb una gran passió per la música. El meu besavi matern tocava la guitarra, un oncle l’orgue, una tieta i els meus germans cantaven... De ben joveneta vaig començar a interpretar un repertori tradicional amb l’espontaneïtat d’haver-l’ho après a la família, i també amb la inconsciència pròpia de l’edat. Convivint amb això hi havia el meu germà Marcello, que ja era un virtuós de l’acompanyament del canto a chitarra.

I després? Mentre estudiava cant al Conservatori de Càller, comença la meva recerca del repertori tradicional. Coneixent els grans intèrprets de la tradició, el desig d’aprofundir-hi va esdevenir una necessitat. Quan vaig acabar els estudis se’m presentava al davant una carrera lírica, però la meva activitat amb la música tradicional estava encarrilada, havia publicat el meu primer disc, Ammentos (Durium, 1979), i estava en camí el segon, Is Arrosas (Key Records, 1984). Vaig tenir una trobada fonamental amb el compositor i mandolinista Mauro Palmas, i una altra de decisiva per al gir internacional de la meva carrera amb l’arpista suís Andreas Wollenweider... La decisió d’abandonar el repertori clàssic va ser dolorosa, però vaig deixar una carrera per abraçar amb determinació una elecció vital. Els anys següents van ser molt rics en concerts, trobades i col·laboracions: Enrico Rava, Don Cherry, Lester Bowie, Paolo Fresu, Noa... Però sense perdre mai el plaer de l’estudi, la recerca i la composició.

I amb la cantant grega Savina Yannatou sembla que hi ha una sintonia especial. És una bellíssima persona i una artista extraordinària. Tenim moltes coses en comú: l’edat, l’alçada [totes dues som baixetes], estudis musicals clàssics, però sobretot l’amor per la música popular. Jo amb més arrels a Sardenya, i ella a tota la Mediterrània.

El disc que va fer amb el cantautor sard Andrea Parodi, Rosa resolza (S’Ard Egea, 2007), poc abans que aquest morís, va ser el més emotiu de tots els que ha gravat? És un disc que porta incorporada una història de vida extraordinària, una experiència artística entusiasmant i una experiència humana que em va canviar la vida. Rosa resolza va ser la coronació del nostre somni: un camí comú per fer conviure idees, emocions, l’amor per la nostra terra, la nosta cultura... L’Andrea i jo teníem dues carreres allunyades però unides per l’amor a les nostres arrels. Vam partir de dos extrems per confluir a la mateixa meta: una música sarda contemporània amb una mirada al món que no perdés la força de la nostra identitat. Jo partia de la tradició, de la recerca de camp, un contacte proper amb la meva terra i la meva cultura. Ell sempre havia cantat pop i rock, estils amb els quals havia aconseguit un gran reconeixement.

Doncs diuen que els sards són pocs i dividits... Jo puc rebatre el mite que els sards i els artistes en general són incapaços d’unir-se. Soc una dona solar, m’agrada conèixer altres cultures. No podria renunciar als intercanvis artístics i humans, que precisament han estat la característica de la meva vida artística.

Com és que va incloure “Des de Mallorca a l’Alguer” al seu disc Mare Mannu (Biber Records, 2000)? La conec des del seu mateix origen. El poeta valencià Albert García va adaptar aquesta cançó popular sarda sobre la melodia d’un tema meu, “S’abba de su nie”, inspirat en les cultures del Mediterrani i en particular de les illes de Sardenya i Mallorca. Maria del Mar Bonet la va incloure de seguida al seu disc Gavines i dragons (Ariola, 1987). I jo, que l'havia cantada en sard a Sonos, la vaig cantar en català a Mare Mannu (Biber, 2000).

També va conèixer Mara Aranda i Efrén López a la producció Alentejo Story, amb Luigi Cinque. Era una producció molt particular amb músics italians, sards, catalans i portuguesos. No coneixia Mara i Efrén, dos músics extraordinaris. Va ser molt bonic treballar amb ells.





FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat