Actualitzat el 21/05/2020

Viola de roda còsmica

Marc Egea publica el disc Cosmic Microwave Background

Marc Egea acaba de publicar un nou àlbum. Es diu Cosmic Microwave Background (autoeditat, 2020), l'ha gravat tot sol a casa amb la seva viola de roda i 'parla', o més ben dit 'sona', sobre cosmologia. Galàxies, forats negres, cons de llum... Un àlbum ben especial i galàctic. En parlem amb el músic.
La viola de roda de Marc Egea, feta pel lutier Wolfgang Weichselbaumer



En general has fet molts treballs amb un sentit artesanal, però sents que aquest és potser dels més artesanals que has fet?
Sí, sens dubte. En la gran majoria dels meus discos com a solista no he utilitzat més de 6 pistes, excepte en algunes cançons concretes de l'African Tales (Discordian Records, 2016) o del Gulliver (Discordian Records, 2013). En aquest disc hi ha moltíssimes pistes que he hagut de gravat, mesclar i editar com si fossin parts d'un trencaclosques. El tema que dóna nom al disc és un exemple clar. En alguns moments semblava que em tornava boig muntant totes les parts.

En algunes composicions del disc sembla que hi hagi un violí barroc, en altres una gaita fent música celta. Altres moments sonen més a música contemporània o a minimalisme. Aquesta diversitat ja és marca de la casa, oi?
Són registres molt emparentats amb la viola de roda. Pensa que en aquest disc només hi ha viola de roda, fent tots els registres possibles, des del més greu al més agut. He volgut fer servir la viola de roda com una orquestra. O com un sintetitzador, depèn com es miri. I a més, sí, hi ha una barreja d'estils. D'això és impossible de desempallegar-se. Són les influències, o com ho vulguis anomenar...

El 'tema' d'aquest disc és la cosmologia. Això vol dir que la cosmologia t'ha inspirat en fer aquesta música? O són títols que has posat després per unificar l'obra? Quina relació hi ha entre aquestes peces i la cosmologia?
Intento fer discos amb una temàtica concreta –la qual cosa no és fàcil. Cal entrar en un tema, o en un llibre o en el que sigui. En aquest cas ha estat la cosmologia i la física, que m'interessen molt a nivell teòric –perquè jo no sóc pas físic ni astrònom. M'interessen totes aquestes temàtiques (forats negres, energia fosca, matèria fosca...) perquè no deixen de ser grans misteris per a tots nosaltres. Tot això ho he volgut plasmar en cada una de les peces d'aquest àlbum.

A la presentació que vas penjar a Youtube parles del Big Bang, de forats negres... Ets aficionat a la cosmologia i a la física?
Una mica ja t'he respost a dalt. Sí, des de fa uns anys, la física i la cosmologia i tot allò relacionat amb l'univers m'apassiona. És per això que he sentit la necessitat de plasmar-ho en aquest treball.

Totes les peces duren entre 2 i 3 minuts menys la darrera, que en fa 21, i alhora és la més densa i 'progressiva'. Ho has plantejat així, com el punt 'culminant' de tot els disc?
Sí. És una composició llarga, en la qual he volgut esplaiar-me en les possibilitats rítmiques del compàs 12/8. De tall minimalista, el resultat s'assembla bastant a una remor constant, ben bé com la radiació còsmica de fons. Per tant, crec que va ser un encert posar-li aquest títol.

Sents que fas música molt lliure, i per tant difícil, tal com està muntat tot, de vendre o de programar? Per contra, els teus discos tenen molta vida, son una mica com les estrelles que hi ha al cel, que imagino que la gent pot anar descobrint més tard o més d'hora...
No sé si la meva música és fàcil o difícil. Faig el que em surt de l'ànima, amb perdó pel tòpic. Sé que no repeteixo clixés ni fórmules predeterminades perquè ni ho sé fer ni em surt de fer-ho. En qualsevol cas, aquí està. La faig per ser escoltada i és cert que pot arribar més tard o més d'hora. Crec que és intemporal.

Si diem que en la música instrumental hi ha com dos pols extrems -els que diuen que la música no pot tenir cap sentit més enllà d'ella mateixa i els que diuen que pot tenir argument o explicar històries- tu com ho veus?
Depèn de l'estil i l'època. Si escoltes la Sisena simfonia de Beethoven, la Pastoral, sents que és absolutament descriptiva. En canvi altres simfonies d'ell no ho són. Responen a passions internes completament desconegudes per a nosaltres, la qual cosa no impedeix de gaudir aquestes obres meravelloses. Jo crec que cadascú ha d'interpretar o gaudir d'una peça musical en funció del seu estat anímic o de la situació en la que es trobi. Però això seria entrar en un debat profund sobre estètica i crec que no cal fer-ho aquí.

Gravar sol a casa amb la viola de roda sola, ha estat producte de les circumstàncies? Una decisió artística volguda? Una mica de totes dues coses?
He de confessar que aquest disc no l'he gravat durant en confinament. Portava des de l'estiu del 2018 gravant-lo i el vaig enllestir a finals del l'estiu del 2019. El que passa és que ara he trobat el moment adequat per a llançar-lo. Quant la teva pregunta, crec que és una decisió volguda. Com he dit, volia explorar al màxim les possibilitats d'aquest instrument, que el luthier Wolfgang Weichselbaumer em va entregar la primavera del 2016.

El disc destaca entre altres coses per la quantitat de veus que extreus de la viola de roda. És un instrument que encara et sorprèn?
Sí. Però sento que he de fer un pas més enllà. Potser em caldria endinsar-me en el món de l'electrònica i dels efectes.

El teu anterior disc, La ploma de perdiu (DiscMedi, 2019), era de cançó tradicional i amb el teu fill tocant la tenora. En general vas creant concentrant-te en projectes contrastats respecte els anteriors, de manera més o menys pendular, o vas simultaniejant-ho tot i donant sortida al material gradualment?
No ho sé. Crec que van fluint diversos materials i al final alguna cosa acaba convertint-se en un projecte tancat. Sóc conscient, per bé o per mal, que de vegades vaig d'un extrem a l'altre: per exemple el salt de The Magnetic House (Antena.art.br, 2018), un disc conceptual usant sorolls de casa meva processats a La ploma de perdiu, un disc terreny de cançó tradicional, és abismal. No tenen res a veure quant a l'estil. Això deu despistar molt l'audiència, perquè se suposa que es busca una uniformitat d'estil en un músic, o almenys una progressió. Però a mi els resultats em surten així. Tot és fruit d'idees que et vénen al cap i que tens la dèria de plasmar-les.

Vas fer una avançament del disc amb la peça "Dark Matter" i la vas dedicar a Víctor Nubla, mort el passat 31 de març. què en destacaries de la seva personalitat?
En Víctor era una persona admirable, no només com a artista polifacètic (músic i escriptor) sinó com a divulgador, coneixedor i agitador cultural. Molts projectes en els que he estat involucrat (la BIB, Maram Trio, As Tres Lâdeiras, etc.) van ser aixecats gràcies a ell. La seva mort ens va deixar trastocats a tots els qui el coneixíem. Ja que va ser impossible ni tan sols anar al seu funeral, he volgut fer-li aquest homenatge.

En què ha consistit el projecte Morning Improvisations amb Paul Safar?
Aquest sí que ha estat un projecte pròpiament degut al confinament. Amb el Paul, que viu a Eugene (Oregon), vam tenir la idea de passar-nos música enregistrada a casa que l'altre havia de 'completar' improvisant al damunt. Crec que hem demostrat fins a quin punt dues persones poden simpatitzar tot i estar tan lluny l'una de l'altra.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · web@enderrock.cat